L'Europa "fortificada"

Mil quilòmetres. L'equivalent a més de sis murs de Berlín. Aquest dissabte fa trenta anys de la caiguda, però Europa continua fortificada. Des dels anys noranta, els estats membres de la Unió Europea i de l'espai Schengen han construït un total de 13 murs per tal de previndre l'entrada de persones desplaçades per la força i migrades del seu territori, segons un informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. La investigació calcula que 10 dels 28 estats membres (Espanya, Grècia, Hongria, Bulgària, Àustria, Eslovènia, el Regne Unit, Letònia, Estònia i Lituània) han erigit murs a les fronteres.

El document Aixecant murs. Polítiques de la por i securització en la Unió Europea analitza l'abast de la "fortificació d'Europa", i les idees i narratives en què aquest fenomen es construeix, en un moment d'auge de l'extrema dreta en tot Europa. De fet, segons calcula l'estudi, entre els 28 estats membres de la UE existeixen 39 partits polítics classificats com a partits populistes d’extrema dreta, que en algun moment han obtingut almenys un escó parlamentari (estatal o al Parlament Europeu). La majoria han incrementat la representació parlamentària (en alguns casos, com els d’Alemanya, Itàlia, Polònia i Suècia, de manera "alarmant") i en nou d’aquests deu estats, han aconseguit un grau "elevat" d’influència en les polítiques migratòries dels seus governs.

Els murs mentals de la por estan "inextricablement connectats" als murs virtuals i físics, diu l'estudi, que alerta que el racisme i la xenofòbia "legitimen la violència" als espais fronterers d’Europa.

La mar més mortífera

Ainhoa Ruiz, investigadora de l'UJI i una de les autores de l'informe, sosté que la Unió manté un discurs "contradictori", que per una banda parla de la defensa dels drets humans, però per l'altra està "militaritzant" les fronteres. Com a exemple, cita la creació, l'any 2004, de Frontex (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels estats membres de la UE), un cos policial de persecució del crim a les fronteres que, entre les funcions que té, "ha d'interceptar els moviments de les persones que intenten arribar a la Unió Europea".

Frontex té un paper "crucial" en aquest procés d’expansió de la fortalesa, segons la investigació. La seua implicació en operacions de tornada i deportacions ha passat de tindre un pressupost de 80.000 euros el 2005 a 53 milions d’euros el 2017.

A l’àrea marítima, particularment al Mediterrani, també consten barreres. L’anàlisi mostra que, de les huit principals operacions marítimes de la Unió Europea, no n'hi ha cap que tinga un mandat exclusiu de rescat de persones. Per als autors, "l’anàlisi d’aquestes operacions mostra que el tractament de la criminalitat sovint és similar al tractament de les persones refugiades, emmarcant-lo com a tema de seguretat i considerant les persones refugiades com a amenaça".

Més de 70 murs al món

La investigació sosté que "en lloc de prioritzar mètodes humanitaris en l’abordatge dels fluxos migratoris i d’adreçar els problemes estructurals de violència global i desigualtat econòmica, els països de la Unió Europea han triat alçar murs socials, polítics i físics".

Una tendència que l'estudi qualifica d'"inquietant", però que no és exclusiva del vell continent. Si en 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, hi havia 16 tanques frontereres en altres països del món, un quart de segle després s'han multiplicat per quatre: des d'octubre, n'hi ha més de 70, més que en cap altre període, segons les dades de la investigadora de la Universitat del Quebec Élisabeth Vallet. El món més interconnectat de la història moderna és també el més fragmentat.