L'aliança islamista que ha pres Damasc pacta un alto el foc amb les forces kurdes amb què disputa el nord de Síria

El líder de l'HTS Mohammed al-Bashir exercirà de primer ministre del govern de transició, almenys fins a març

Cadàvers al mortuori de l'hospital de Damasc, suposadament recuperats de la presó de Sidnaia, referent en la represió del règim d'Al-Assad
Cadàvers al mortuori de l'hospital de Damasc, suposadament recuperats de la presó de Sidnaia, referent en la represió del règim d'Al-Assad / Mohamed Azakir (Reuters)

El règim de Bashar al-Assad ha caigut, però sobre el tauler hi ha un conglomerat de forces en disputa que situen el país en la incertesa total. En la part nord, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), una aliança armada liderada per kurdosiris ha anunciat un alto el foc, amb la mediació dels Estats Units, amb els rebels sirians, secundats per Turquia (l'Organisme d'Alliberament del Llevant o Hayat Tahrir al-Sham (HTS) en àrab), per a retirar-se "com més prompte millor" de la ciutat de Manbij.

L'FDS són enemigues de Turquia, encara que li han oferit diàleg en estos últims dies per a "resoldre" de "manera pacífica" les seues diferències. El moviment coincideix amb la visita del general estatunidenc Michael Kurilla a les tropes dels Estats Units a Síria, així com a les forces kurdes a què dona suport.

L'FDS també s'han retirat de la ciutat de Deir ez-Zor, a l'est del país i a l'oest del riu Eufrates, després que l'haja pres la coalició insurgent liderada per l'HTS, antiga filial d'Al-Qaeda a Síria, amb la qual va trencar. Els islamistes de l'HTS, considerats un grup terrorista pels Estats Units, no són l'enemic fonamentalista a batre per als Estats Units en la contesa, sinó l'autoanomenat Estat Islàmic (EI), motiu pel qual Washington manté 900 militars i ha bombardejat posicions de l'EI en les últimes hores.

Reporters Sense Fronteres atribueixen a l'FDS l'assassinat de sis dels 283 periodistes morts des del 2011 a Síria (més de la meitat atribuïdes a la dictadura), considerat el país més perillós del món per a exercir la professió.

Al-Bashir, primer ministre de la transició, fins al març

El primer ministre del govern de transició de Síria, l'islamista Mohammed al-Bashir, de l'HTS, va allargar la mà anit a "tots" per a pacificar i reconstruir el país excepte a aquells que les tinguen "tacades de sang dels sirians". En una intervenció en Al-Jazeera va fer una crida als treballadors per a incorporar-se als seus treballs i va convocar a "tecnòcrates i professionals" per a incorporar-se al nou règim i garantir el correcte funcionament de les institucions.

El primer ministre del govern de transició de Síria, l'islamista Mohammed al-Bashir, de l'HTS
El primer ministre del govern de transició de Síria, l'islamista Mohammed al-Bashir, de l'HTS / Reuters

Al-Bashir ha informat que el Comandament d'Operacions Militars —la coalició de faccions insurgents que va prendre Damasc diumenge— li ha assignat la tasca de dirigir les institucions estatals "fins al primer de març pròxim". Fins ara administrava la província d'Idlib, el principal bastió opositor a Al-Assad.

Escassetat d'aliments a les ciutats i el pa un 900% més car

La població atén el canvi de règim i els intents de transició amb "escassetat d'aliments" a les principals ciutats, que han fet pujar el preu del pa un 900%, i amb el risc que suposen les hostilitats que continuen en moltes parts del país, que han fet desplaçar-se 100.000 persones els últims dies.

Israel bombardeja 320 objectius estratègics

Preocupen també els bombardejos israelians, que ha aprofitat el buit de poder per a destruir 320 "objectius estratègics" al llarg del país, el 70% de les capacitats militars del règim. Entre estos hi ha sistemes de defensa aèria, dipòsits de míssils, tancs, magatzems militars i vaixells de guerra, dins de l'objectiu, diu Tel-Aviv, d'evitar que caiguen en mans de la milícia xiïta Hezbol·là o a "qualsevol altra força hostil" que puga amenaçar-los.

L'ONU i els països àrabs han condemnat l'ocupació israeliana de territori sirià. Israel, que ocupa els Alts del Golan des del 1967, on ha situat unilateralment la seua frontera, ha penetrat dos milles cap al país veí, un moviment que assegura que és temporal i justifica per la necessitat de garantir la seguretat en l'actual escenari d'incertesa.

També et pot interessar

stats