L’Agència Internacional de l’Energia advertix que la crisi energètica derivada de la guerra al Pròxim Orient ja supera la del 1970
Almenys quaranta infraestructures energètiques han resultat greument danyades en nou països
La crisi energètica global derivada de la guerra amb l’Iran ja supera les de la dècada del 1970 i amenaça amb un impacte econòmic generalitzat. Així ho ha advertit el director executiu de l’Agència Internacional de l’Energia, Fatih Birol, poques hores abans d'expirar l’ultimàtum del president dels Estats Units, Donald Trump, a l’Iran perquè reòbriga l’estret d’Ormuz.
Segons Birol, la situació actual equival a “dos crisis del petroli i un col·lapse del gas junts”, i ha advertit que cap país serà immune si el conflicte continua escalant.
L’Agència Internacional de l’Energia ha alertat que almenys quaranta infraestructures energètiques han resultat greument danyades en nou països. Segons Birol, és una situació sense precedents recents per la combinació de la crisi del petroli i del gas.
Esta afectació directa al subministrament energètic està darrere de l’encariment del petroli i de la inestabilitat dels mercats globals.
Les borses asiàtiques s’afonen i el petroli es dispara
La inestabilitat energètica ja té un impacte directe en els mercats. Les principals borses asiàtiques han obert amb fortes caigudes, amb el Kospi sud-coreà que es desploma més d’un 6%, seguit del Nikkei japonés i altres índexs de la regió.
Paral·lelament, el barril de Brent supera els 110 dòlars, en un context de màxima tensió pel control de l’estret d’Ormuz, clau per al subministrament mundial de petroli.
L’Iran amenaça amb represàlies simètriques
La Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit que respondrà “al mateix nivell” si els Estats Units ataquen infraestructures energètiques del país. En un comunicat que ha difós l’agència Tasnim, asseguren que podrien atacar centrals elèctriques tant d’Israel com de països de la regió que donen suport a bases nord-americanes.
La reacció arriba després de donar Trump un ultimàtum de 48 hores perquè l’Iran reòbriga completament l’estret d’Ormuz.
Starmer i Trump pressionen per reobrir Ormuz
El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha tractat esta passada nit amb el president dels Estats Units, Donald Trump, la necessitat de reobrir l’estret d’Ormuz per a garantir l’estabilitat del mercat energètic mundial. Els dos dirigents han coincidit que la reobertura d’esta via marítima és clau per a reprendre el transport global i frenar l’impacte econòmic del conflicte.
Starmer té previst presidir este dilluns una reunió del comité d’emergència Cobra per a analitzar les conseqüències de la guerra amb l’Iran. Mentrestant el govern britànic manté el suport a accions defensives, però insistix que no vol vore’s arrossegat al conflicte.
El Regne Unit ja ha autoritzat els Estats Units a utilitzar bases militars britàniques per a operacions defensives específiques a la regió.
Israel amplia l’ofensiva i apunta a Hezbol·là
L’exèrcit d’Israel ha iniciat una nova onada d’atacs contra infraestructures a Teheran, en resposta al llançament de míssils des de territori iranià. Les Forces de Defensa d’Israel han confirmat l’operació.
El cap de l’exèrcit, Eyal Zamir, ha advertit que l’ofensiva contra Hezbol·là “només acaba de començar” i ha anticipat una operació prolongada al Líban, amb centenars de milers de desplaçats al sud del país.
Violència creixent a Cisjordània
D'altra banda, almenys deu palestins han resultat ferits després d’un atac de colons a la localitat de Deir al-Hatab, prop de Nablús, segons la Mitja Lluna Roja palestina.
Els atacs de colons israelians s’han intensificat des que va començar l’ofensiva, en paral·lel a l’escalada militar a la regió.
