L'Afganistan, territori mortal per a la població civil

El 2018 va ser l'any més perillós de l’última dècada per als habitants de l’Afganistan. L'any passat, un total de 3.804 civils van morir a causa del conflicte civil que pateix el país des que en 2001 els Estats Units hi intervingueren militarment per a derrocar el règim dels talibans. D’aquestes víctimes mortals, 927 foren xiquets i xiquetes.

Les dades, les ha fetes públiques la missió de l’ONU a l’Afganistan (Unama), que també ha informat que 7.189 civils hi van resultar ferits. Açò representa un increment de l’11% sobre les víctimes del 2017.

El cap de la Unama, Tadamichi Yamamoto, s'ha mostrat molt preocupat per l'inacceptable "nivell de dany i de patiment causats als civils a l'Afganistan".

La principal causa de l’increment de víctimes, detalla l'informe, ha sigut l’augment d'atacs suïcides perpetrats pels insurgents, però també l'increment dels bombardejos aeris tant de les forces afganes com de les internacionals que hi ha desplegades al país.

L’organisme de l’ONU atribueix el 63% dels morts i dels ferits als grups que combaten el govern del país: als talibans, un 37%; al grup jihadista Estat Islàmic, un 20%; i a altres grups no identificats, el 6% restant.

Als grups progovernamentals s’adjudica el 24% de les víctimes, mentre que hi ha un 13% de víctimes causades per agents no identificats.

Més de 17 anys de conflicte civil

En els últims deu anys, la guerra civil a l’Afganistan ha causat 320.000 morts i 60.000 ferits.

Però la inestabilitat política al país ve de ben lluny. El 1978 s’instaurà un règim comunista, amb el suport de la Unió Soviètica, que es va estendre fins al 1989. Després de la retirada soviètica el país va patir una guerra civil, fins que el 1996 s’implantà el règim dels talibans. Van conduir el país a l’època més fosca que es puga pensar. La llei islàmica en la seua versió més dura es va aplicar amb rigor. Les dones van ser tancades a les cases, sense cap dret, i només podien eixir al carrer totalment cobertes per un burca i acompanyades d’un home.

Amb l’excusa de reprimir el grup Al-Qaeda, després dels atemptats de les Torres Bessones de l’11 de setembre del 2001, els Estats Units ocuparen el país, i van propiciar la formació d’un govern prooccidental. Des d'aleshores es manté una situació permanent de guerra civil, d’atemptats i de mort. Els Estats Units continuen al país.

El president afganés, Ashraf Ghani, ha reconegut que 45.000 membres de les forces de seguretat del país han mort en actes de guerra des que va arribar al poder el 2014.

Negociació amb els talibans

Però una xicoteta llum s’ha encés al país des de juliol del 2018. El govern de Washington va iniciar contactes directes amb els dirigents talibans, instal·lats a Doha, a Qatar. De moment, les negociacions avancen, però no són fàcils. La principal dificultat és que el govern de l’Afganistan no participa en les converses, condició imposada pels talibans per a començar a negociar. L’objectiu és desactivar l’activitat terrorista, per a després poder integrar totes les faccions en una activitat política pacífica.

El cap de l’estat afganés, Ashraf Ghani, va remarcar a finals de gener que les converses de pau no es poden fer sense comptar amb el seu govern. Però els talibans sembla que tinguen una posició de força, davant l’interés mostrat pels EUA d’aconseguir un estatus de pau urgentment, abans de les eleccions presidencials previstes a l’Afganistan per al pròxim juliol. Al remat, les dificultats i les urgències de la negociació són els factors que poden dur la negociació al fracàs.

Hi ha una dificultat afegida per a mantindre una agenda de contactes: molts dels negociadors talibans estan inclosos en les llistes negres de terroristes de l’ONU i dels EUA, fet que resta capacitat de moviment als integristes afganesos. Fa una setmana es va haver de suspendre una reunió a Islamabad per aquesta causa.

Dilluns hi ha una nova reunió entre els americans i els talibans a Qatar. En relació amb aquest encontre, el cap de la Unama, Tadamichi Yamamoto, ha declarat que "és temps de posar fi a aquesta tragèdia humana, detenint els combats". "Faig una crida a totes les parts", ha afegit, "perquè aprofiten totes les oportunitats de pau".