Keiko Fujimori partix com a favorita en unes eleccions al Perú marcades per la fragmentació
Fins a 35 aspirants concorren a la presidència en un context de descontentament ciutadà per la inestabilitat política, la corrupció i l’augment de la criminalitat
Els peruans acudixen a les urnes este diumenge per a elegir nou president i renovar el Congrés en unes eleccions generals marcades per la incertesa i l’elevat nombre de candidats. Fins a 35 aspirants concorren a la presidència en un context de descontentament ciutadà per la inestabilitat política, la corrupció i l’augment de la criminalitat.
Les enquestes situen la candidata conservadora Keiko Fujimori al capdavant de la intenció de vot, encara que amb un avantatge estret en un escenari molt fragmentat. Segons un sondeig recent, obtindria al voltant del 16% dels suports, lluny de la majoria absoluta necessària per a guanyar en primera volta.
Per darrere, diversos candidats es disputen el segon lloc en un empat tècnic. Entre ells destaca la irrupció de l’exalcalde de Lima Ricardo Belmont, que ha escalat fins a situar-se amb prop d’un 9% dels vots, malgrat no aparéixer com a favorit en enquestes anteriors.
També es mantenen en la pugna altres figures com l’excòmic Carlos Álvarez, així com els candidats Rafael López Aliaga i Roberto Sánchez, tots ells amb percentatges pròxims i dins d’un marge d’error que reflectix la gran volatilitat de l’electorat.
Una segona volta pràcticament assegurada
Cap dels aspirants supera el 50% dels vots en les estimacions, fet que fa previsible una segona volta electoral el 7 de juny entre els dos candidats més votats.
A més, el nombre elevat d’indecisos —que en alguns sondejos supera el 20%— manté oberta la possibilitat de canvis en els resultats finals i reforça la incertesa sobre quins candidats passaran a la següent fase.
Un país marcat per la inestabilitat i la desconfiança
Els comicis se celebren en un context de fort desgast institucional. El Perú ha tingut huit presidents des de 2018, enmig d’escàndols de corrupció, processos judicials i crisis polítiques que han impedit consolidar governs estables.
Esta situació ha alimentat el malestar social i ha convertit la lluita contra la corrupció i, sobretot, la seguretat en dos dels principals eixos del debat electoral. L’augment dels homicidis i de les extorsions ha situat la criminalitat com una de les principals preocupacions de la ciutadania, fet que ha impulsat propostes més dures en matèria de seguretat.
Amb este escenari, les eleccions de diumenge es plantegen com una oportunitat per a trencar el cicle d’inestabilitat política o, per contra, prolongar-lo en funció del resultat que isca de les urnes.
