Josep Borrell: "Quines altres solucions té Israel en ment? Que se'n vagen tots els palestins o matar-los?"
L'alt representant de la UE presenta als ministres d'Exteriors europeus i als homòlegs del Pròxim Orient un pla de pacificació que comporta la implementació d'un estat palestí i el reconeixement d'Israel en el món àrab
La Unió Europea vol activar la solució dels dos estats, israelià i palestí, per a pacificar l'Orient Mitjà. L'alt representant de la Unió Europea per a Exteriors, Josep Borrell, ha citat a Brussel·les els ministres d'Exterior de la UE i els homòlegs d'Israel, Palestina, l'Aràbia Saudí, Egipte i Jordània, així com el secretari general de la Lliga Àrab, per a abordar el pla amb aquest objectiu. Un decàleg que contempla la creació d'un estat palestí i la normalització de les relacions entre Israel i el món àrab.
"Crec que hem de deixar de parlar de pau, de procés de pau, i començar a parlar més concretament sobre un procés per a una solució de dos estats. (…) La manera d'anomenar-ho és important", ha indicat Borrell. A més, assegura que "des de la UE ja no es parlarà més de procés de pau, sinó de la solució dels dos estats", ha anunciat l'alt representant de la UE hores després de la negativa de Netanyahu al pla de pacificació en tres fases a Gaza que han proposat Egipte i Qatar.
El cap de la diplomàcia comunitària ha deixat clar que abans d'activar la solució dels dos estats cal "estudiar les causes subjacents que eviten que la solució siga implementada", entre les quals ha inclòs el grup islamista Hamàs, però també "altres". Preguntat per la negativa del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a la solució de dos estats, ha recordat que les Nacions Unides ha demanat aquesta mesura i que "tota la comunitat internacional li dona suport".
"Quines altres solucions tenen (els israelians) en ment? Que se'n vagen tots els palestins o matar-los?", s'ha preguntat després de recordar que 25.000 persones ja han perdut la vida a Gaza, el 70% dones i xiquets. Borrell ha insistit a denunciar que "la manera de destruir Hamàs no és el que estan fent", ja que "estan sembrant odi per generacions". I si bé ha tornat a rebutjar i condemnar els atacs de Hamàs a Israel, ha recalcat que "la pau i l'estabilitat no poden construir-se només amb mitjans militars". El polític espanyol ha subratllat que "la situació humanitària no pot ser pitjor" a Gaza, i es pregunta quants morts són necessaris.
Els ministres d'exteriors europeus han donat suport al pla de Borrell. L'irlandés Micheál Martin ha valorat com "inacceptables" les declaracions de Netanyahu contra la possibilitat d'un Estat palestí que considera que "no contribueixen de cap manera a les perspectives de pau”. En la mateixa línia, la ministra de Finlàndia Elina Valtonen, ha dit que la negativa del primer ministre israelià "no és una posició acceptable" si es vol aconseguir la pau a l'Orient Mitjà. En la mateixa línia, que Borrell el ministre d'Exteriors d'Espanya, José Manuel Albares, ha manifestat que ha arribat el moment "d'implementar" la creació de l'Estat palestí, com a solució per a posar fi a la guerra a Gaza.
El titular d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha avançat a Brussel·les que demanarà la Unió Europea que faça costat al seu país en la guerra que manté a Gaza contra Hamàs i en l'alliberament dels ostatges que la milícia palestina va capturar el passat 7 d'octubre. En una breu declaració sense preguntes davant la premsa, ha mostrat les fotografies d'un bebé israelià d'un any i d'una jove capturades per Hamàs, per a subratllar que és "urgent i molt important" el seu alliberament.
Un estat palestí sense Hamàs
D'acord amb l'esborrany del pla de pau, es proposa la creació d'un estat palestí independent "que visca al costat d'Israel" i la "plena normalització" de les relacions entre l'estat jueu i els països del món àrab. Exclou com a interlocutor palestí el moviment islamista Hamàs, que actualment governa Gaza i que és considerat un grup terrorista per la UE i els Estats Units.
Els territoris de Gaza i Cisjordània estarien representats en unes eventuals negociacions de pau per l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP), segons l'esborrany.
El pla supedita la fi del conflicte a l'establiment d'unes negociacions de pau que, en primera instància, serien pilotades per la comunitat internacional. A més, admet que "no és realista suposar" que en un futur pròxim els israelians i els palestins —representats per l'ANP i l'OLP— vulguen participar "en negociacions de pau bilaterals per a aconseguir una pau integral". Per això, el full de ruta proposa d'entrada "una forta participació internacional" en el procés, que s'iniciaria amb la convocatòria d'una conferència de pau "preparatòria" que establisca les bases de la negociació posterior entre els mateixos israelians i palestins.
Precisament aquest dilluns ha tingut lloc una reunió entre el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, i el seu homòleg palestí, Riad Al-Maliki, a qui ha traslladat el suport d'Espanya a la creació de l'estat de Palestina com a solució per a la pau al Pròxim Orient. En una roda de premsa posterior, Albares ha afirmat que Espanya ja va proposar la idea d'una conferència de pau, que el Consell Europeu va assimilar l'octubre passat, i que va obtindre un “suport massiu” en el món àrab.
“És el moment d'avançar en l'organització d'eixa conferència”, ha dit Albares. El fet que la solució de dos estats “no siga fàcil, i no ho és, no vol dir que no siga realista”, ha subratllat el ministre, que ha assegurat que al voltant de la taula del Consell “tots hem estat d'acord”, tant els Vint-i-set com els ministres de la regió convidats, que volen la pau.
