Joan Garcés: "El perill de guerra civil a Veneçuela és real"

El professor i investigador de l’Institut d’Estudis Polítics de París qüestiona la legitimitat dels països estrangers a intervindre en els assumptes interns del país llatinoamericà.

Protestes contra el govern de Nicolás Maduro
Protestes contra el govern de Nicolás Maduro / Manaure Quintero (Reuters)

El perill de guerra civil a Veneçuela és real. Així ho ha assegurat l’escriptor Joan Garcés, professor i investigador de l’Institut d’Estudis Polítics de París, en Les notícies del matí, on ha analitzat el conflicte polític i la crisi social que viu el país llatinoamericà i que ja deixa 26 persones mortes després que Juan Guaidó s’autoproclamara president interí. 

Garcés ha explicat que la situació de Veneçuela, el país amb les reserves petrolíferes més importants del món, s’emmarca en un joc de les potències internacionals. D’una banda, la Xina i Rússia, que hi tenen inversions importants a la zona, i d’altra banda, els Estats Units, que estan en conflicte geopolític amb aquests països i, per als quals, canviar el règim polític i econòmic veneçolà significaria “no sols recuperar el control sobre el conjunt de l’Sud-amèrica, sinó desbancar la presència xinesa i russa". 

D’aquesta manera, el professor ha assegurat que, en les últimes hores, els moviments polítics tracten de trencar la línia de comandament jeràrquic de les forces armades i, en cas d’aconseguir-ho, intervindrien les forces estrangeres, la qual cosa podria desencadenar un conflicte armat. Per a Garcés, l’autoproclamació de Guaidó s’emmarca en una seqüència històrica més ampla que, des dels anys noranta, tracta d’acabar amb el sistema polític veneçolà.

Quant al paper de les potències internacionals, el professor de Ciència Política ha qüestionat la legitimitat dels països estrangers a intervindre en els assumptes interns, i ha assegurat que “no es pot dir a un país com ha d’organitzar-se”. Per a ell, hi ha tres principis que han de regir la resposta a la situació de Veneçuela: el respecte a l’autodeterminació dels pobles per a elegir el seu sistema polític i econòmic; la cerca d’una solució pacífica dels conflictes; i el respecte als drets humans. “Només si els països estrangers els apliquen podria resoldre’s el conflicte sense violència”, ha afirmat. 

També et pot interessar