Itàlia defén els seus comptes i el compromís amb la UE per a abaixar la prima de risc dels 300 punts
Tempesta política i econòmica després d’anunciar que els pressupostos elevaran el dèficit fins al 2,4% del PIB, incomplint el pacte d'estabilitat.
Itàlia i la Unió Europea es parlen fort, ara per causa dels pressupostos. A un costat, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que ha dit que si Itàlia no compleix el pacte d'estabilitat es convertirà en la nova Grècia, i que haurà d'abandonar l'euro. A l'altre, el ministre de l'Interior, el polèmic Matteo Salvini, que li ha contestat que només parla amb gent sòbria, en referència a un vídeo en el qual es veia Junker en una cimera en un estat dubtós. El colp de gràcia el posen des de la ultradreta. Gran part dels problemes d'Itàlia es resoldrien si abandonaren l'euro, ha assegurat un diputat.
El resultat s’ha traduït en caigudes en els mercats i el repunt de la prima de risc per damunt dels 300 punts, que Itàlia no patia des de maig, quan la incertesa per la formació del govern va disparar l’indicador.
El primer ministre, Giuseppe Conte, ha hagut de comparéixer per a demanar calma. I ha funcionat. El seu missatge, "Itàlia és un país fundador de la Unió Europea i de la unió monetària" i l'euro és "irrenunciable", ha aconseguit tranquil·litzar la borsa i contindre la caiguda.
El comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, li ha fet costat, i ha dit que Itàlia és fonamental per a l'Eurozona.
Però aquestes declaracions no han temperat Salvini, que assegura que denunciarà la Unió Europea per danys i perjuís, per fer pujar la prima de risc.
La causa de tot aquest rebombori és la proposta de pressupostos per a l'any que ve del govern italià, que apuja el sostre de despesa fins al 2,4% del PIB, xifres que no compleixen el pacte d'estabilitat, però sí les promeses electorals del Moviment Cinc Estreles i la Lliga.
