Israel mata nou palestins al campament de refugiats de Nuseirat, l'endemà d'assassinar-ne 23 en l'atac contra una escola
Human Rights Watch acusa Hamàs de crims de lesa humanitat pels atacs del 7 d'octubre
No hi ha zones segures a la Franja de Gaza. L'exèrcit d'Israel ha matat nou palestins en la matinada en un nou atac aeri sobre el campament de refugiats de Nuseirat, al centre de l'enclavament, que deixa quinze persones ferides més. Este dimarts ja havia matat 23 persones en un primer bombardeig contra una escola de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (Unrwa) del campament i n'havia aniquilat dèsset més en un atac a Mawasi, al sud de Gaza, que havia catalogat com a "zona humanitària".
Dissabte ja va bombardejar Mawasi on van perdre la vida 90 gazians i en va ferir 300 més, en un atac que tenia com a objectiu Mohamed Deif, comandant en cap de les Brigades al-Qassam (braç armat de Hamàs) el destí del qual continua sent incert. En eixe bombardeig va matar Rafaa Salameh, mà dreta de Deif i comandant de la brigada de Khan Yunis.
La Xina patrocina una reunió de Hamàs i l'ANP a Pequín
En este context, el grup islamista Hamàs, que controla la Franja, ha acceptat la invitació de la Xina per a reunir-se a Pequín amb altres faccions palestines els dies 21 i 22 d'este mes amb l'objectiu de "reconciliar-se i dialogar" sobre el futur postguerra a l'enclavament.
Hamàs i el partit secular Fatah, que governa zones reduïdes de la Cisjordània ocupada a través de l'Autoritat Nacional Palestina, ja es van reunir a la capital xinesa l'abril passat, una trobada en què els dos moviments van subratllar la necessitat d'avançar cap a la "unitat nacional" i posar fi a la divisió entre les faccions palestines.
HRM acusa Hamàs de crims contra la humanitat
D'altra banda, una investigació de Human Rights Watch (HRW) ha determinat que la branca militar de Hamàs i almenys quatre grups armats palestins liderats per esta van cometre "nombrosos crims de guerra i crims contra la humanitat" en els atacs a Israel del 7 d'octubre, en els quals van morir quasi 1.200 persones i 251 van ser preses com a ostatges. L'informe de l'organització humanitària estipula que l'atac estava dissenyat per a matar civils i segrestar tantes persones com fora possible, i que en ell es van cometre diversos crims de lesa humanitat, la persecució penal dels quals no prescriu: tindre per objectiu civils, assassinat deliberat de persones detingudes, tractes cruels i inhumans, violència sexual i de gènere, presa d'ostatges, mutilació i saqueig de cadàvers, ús d'escuts humans i saqueig i pillatge.
HRW destaca que 815 de les 1.195 persones assassinades eixe dia eren civils, així com la majoria dels 251 segrestats en l'assalt, dels quals 116 continuen a Gaza, 42 d'ells morts. Estes actuacions no van ser "una ocurrència tardana, un pla malmés o actes aïllats", afirma l'organització, que ha estudiat per a elaborar l'informe els testimonis de víctimes, familiars, equips d'assistència i experts mèdics, així com més de 280 fotografies i vídeos de l'assalt. Les afirmacions ja les ha contestades el grup islamista que acusa HRW d'haver elaborat un informe esbiaixat, comprant el relat del govern de Tel-Aviv.
"Castic col·lectiu" d'Israel contra la població de Gaza
En realitat, Human Rights Watch també adverteix la comissió de crims de guerra per part d'Israel, a què acusa de dur a terme un castic col·lectiu contra la població gaziana en revenja per l'atac del 7 d'octubre, definit pel tall dels serveis essencials i la limitació de l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja, on l'ofensiva militar ha matat més de 38.700 palestins des del 7 d'octubre. Este castic, explica, "agreuja l'impacte dels més de dèsset anys de tancament il·legal de Gaza per part d'Israel", país al qual va acusar de cometre, a més, "crims d'apartheid i persecució contra els palestins".
L'organització insta les parts a complir amb el dret internacional humanitari, començant per "l'alliberament immediat i incondicionalment dels civils retinguts com a ostatges" i reclama mesures disciplinàries contra els responsables de crims de guerra, així com l'entrega per al seu enjudiciament a totes les persones sobre les quals pese una orde d'arrest del Tribunal Penal Internacional. Entre estes hi ha el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el seu ministre de Defensa Yoav Gallant, i els líders de Hamàs, Yahya Sinwar, Ismail Haniyeh i Mohamed Deif, este últim en parador desconegut des de l'atac de dissabte sobre la zona humanitària de Mawasi.
