L'exèrcit d'Israel intensifica el setge als hospitals i crema cases dels palestins desplaçats

L'exèrcit israelià ha intensificat el setge contra els hospitals que continuen prestant atenció a les víctimes palestines. Hi ha intercanvi de foc i explosions a l'exterior de l'Hospital Al-Amal i el complex Al-Nassr de Khan Yunis, la principal ciutat del sud de la Franja de Gaza, on les tropes de Tel-Aviv centren l'ofensiva. El personal sanitari adverteix que la situació és catastròfica, després de deu dies d'atacs i amb les reserves al límit. Hi ha en risc la vida de milers de persones, entre sanitaris, pacients i desplaçats que havien buscat recer a les instal·lacions després de perdre les cases en els bombardejos del nord. Prop de 200.000 persones han fugit de Khan Yunis pels intensos combats.

En les últimes hores s'han comptabilitzat 150 víctimes mortals més entre la població civil, que sumen les prop de 27.000 morts que ha causat l'ofensiva israeliana a Gaza, la majoria dones i menors, segons adverteixen des de fa mesos les autoritats sanitàries de l'enclavament, sota control de Hamàs. 

La difusió de la telefonada d'una adolescent atrapada entre el foc israelià revela la inseguretat total en què viu la població civil. La jove, de 15 anys, demana ajuda els sanitaris de la Mitja Lluna Roja Palestina des d'un cotxe, amb el soroll de fons d'una ràfega de trets. Diu estar al costat d'un tanc. La veu desesperada de la xica acaba apagant-se després d'una nova ràfega de tirs. La conversa s'ha fet viral a les xarxes socials, convertides en la principal font d'informació del dia a dia de la Franja pel veto informatiu d'Israel, que ha matat més d'un centenar d'informadors palestins i impedeix l'entrada de la premsa internacional.

A les zones controlades per les tropes d'Israel el diari israelià Haaretz assegura haver comprovat com soldats de Tel-Aviv estan cremant les cases abandonades pels palestins que han fugit al Sud dels bombardejos, per ordre directa dels seus superiors i sense permís legal, una acció que podria constituir un crim de guerra.

Sis treballadors sospitosos de terrorisme dels 13.000 de la Unrwa

Enmig de la crisi sanitària i humanitària, sense precedents a l'enclavament, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha insistit a reivindicar el paper de l'Agència per als Refugiats Palestins, la Unrwa, com a columna vertebral de l'ajuda humanitària. Guterres ha reiterat la necessitat de mantindre les ajudes a la missió de l'ONU, després que un grapat de països occidentals (amb els Estats Units al capdavant) haja ordenat congelar les aportacions per les acusacions d'infiltració terrorista d'Israel contra l'entitat. La majoria són proveïdors d'armes de l'estat jueu. Per a Benjamin Netanyahu la missió de la Unrwa a la Franja de Gaza s'ha d'acabar pels suposats lligams amb Hamàs, després de relacionar una dotzena dels més de 13.000 empleats de l'organització amb l'atac de Hamàs del 7 d'octubre. 

Sky News, que assegura haver tingut accés a l'informe d'intel·ligència en què Tel-Aviv sosté les acusacions, ha informat que la sospita s'estén específicament sobre sis empleats, quatre d'ells amb una presumpta implicació directa. Al document s'emet una acusació genèrica contra la plantilla de la missió de l'ONU. Estima que "vora el 10%" són agents de Hamàs o la Jihad Islàmica i que vora el 50% "són familiars de primer grau" amb milicians. Al desembre, Keshet 12, un dels principals canals de televisió d'Israel va filtrar part d'un informe del pla d'Israel per a la postguerra a Gaza, que contemplava accions per a desprestigiar la Unrwa.

Mentrestant, els dirigents de la milícia islamista estudien una proposta de treva, amb la mediació d'Egipte i Qatar, que inclouria un alto el foc i l'intercanvi de presoners per ostatges. Hamàs ha dit que prompte donarà una resposta, però ja ha avançat que exigix una retirada completa de les tropes israelianes de la Franja, una petició que rebutja Tel-Aviv.