La humanitat quasi va extingir-se fa un milió d'anys: només quedaren 1.300 persones
Un model basat en anàlisis genètiques suggereix que les espècies ancestrals van viure un declivi greu en el Plistocé que quasi esborra l'ésser humà del mapa
Fa quasi un milió d'anys l'estirp humana va estar a punt de desaparéixer de la faç de la Terra. És el que insinua un estudi publicat aquest dijous per Science i liderat per l'Acadèmia Xinesa de Ciència. En concret, planteja la teoria que els ancestres de l'ésser humà van viure un moment greu de declivi durant el plistocé, amb un descens dràstic dels individus reproductors. Alguna cosa va passar perquè la població s'enfonsara tant fins a quedar a la vora de l'extinció: només quedaren unes 1.300 persones.
L'evolució humana ja estava en marxa milions d'anys abans. Els nostres avantpassats havien començat a expandir-se pel planeta des d'Àfrica, a caminar erigits i a descobrir les utilitats d'algunes pedres com a ferramentes. Estem en el paleolític, l'etapa més llarga de l'existència de l'home, que va iniciar-se fa 2,59 milions d'anys i s'estén fins fa 12.000. La investigació ubica el que han anomenat com “coll de botella” demogràfic en un període comprés entre fa 800.000 i 900.000 anys. Aleshores, el 98,7% de la humanitat va quedar esborrada del mapa i només una part molt, molt menuda, hi va resistir. Equivalent, aproximadament, a la població que tenen censada municipis com Albocàsser, Ròtova o Benidoleig. Vora cent segles després, aquell germen poblacional supervivent va recuperar-se per a continuar la cadena evolutiva fins a derivar en els més de huit mil milions d'humans que poblen hui la Terra.
La investigació es basa en un model genòmic denominat FitCoal, amb el qual s'han pogut determinar amb precisió inferències demogràfiques usant seqüències genòmiques humanes de 3.154 individus de deu poblacions africanes i quaranta no africanes. Les raons suggerides per a la minva poblacional són principalment climàtiques: esdeveniments de glaciació que van provocar canvis en les temperatures, un possible llarg període de sequeres extremes i pèrdua d'altres espècies potencialment emprades com a font d'aliment, explica l'article científic.
El model FitCoal indica que els efectes d'aquest coll de botella s'identifiquen directament en les deu poblacions africanes analitzades, però només s'hi detecta senyal feble de l'existència en la resta. Aquest període d'enfonsament demogràfic s'hauria prolongat uns 117.000 anys i coincideix amb l'època en què molts investigadors creuen que va viure l'últim ancestre comú de denissovans, neandertals i Homo sapiens.
El declivi poblacional, d'acord amb el treball de l'Acadèmia Xinesa de Ciència, va tindre lloc en la transició entre el plistocé primerenc i mitjà. Sols quedaren uns 1.280 individus reproductors que van ser capaços de mantindre la població durant aquell període, però amb una pèrdua de diversitat genètica. L'equip, format també per investigadors italians i estatunidencs, indica que encara que l'estudi ha esclarit alguns aspectes d'aquests avantpassats, encara queden moltes preguntes per respondre.
D'altra banda, científics del Museu Britànic que no participen en aquesta recerca indiquen que la teoria del “coll de botella” ha de provar-se amb els fòssils humans i les proves arqueològiques, de les quals en aquell període hi ha una bretxa cronològica en els registres fòssils d'Àfrica i Euràsia.
