Holanda actua enfront del fenomen del "porno venjatiu"

El porno venjatiu o porno de venjança és una pràctica que consisteix a compartir a través d’internet imatges íntimes de contingut sexual explícit d’una persona sense el seu consentiment. Normalment es comparteix juntament amb les dades de la persona, nom complet, lloc de residència o adreces en les seues xarxes socials.

Es considera violència sexual psicològica ja que sotmet la víctima a una situació d’exposició no consentida de la seua sexualitat. Els casos reportats fins ara demostren que les conseqüències poden arribar a ser molt greus per a la víctima, i afectar el seu dret a l’honor i causar-li trastorns en l'àmbit familiar i laboral.

Aquest tipus d’atemptat a la intimitat pot ser perpetrat tant per algú a qui la víctima ha enviat les imatges voluntàriament com per una persona desconeguda que haja accedit sense permís als seus arxius privats.

És un problema creixent que afecta sobretot les dones i, en moltes ocasions, es dona entre menors d'edat. En un acte de venjança, envien fotos o vídeos d'una altra menor nua, sense el seu permís, a un grups d'amics de l'escola o fins i tot arriba a compartir-los en les xarxes socials sense la seua autorització.

Els efectes de la pornovenjança poden arribar a ser devastadors i comprometre de per vida la privacitat dels cossos de les dones i el seu dret a la intimitat, ja que el material és difícil d'eliminar des de les xarxes socials on es comparteix o dels telèfons mòbils de totes les persones que ho van rebre, i les imatges són susceptibles de trobar-les algú en qualsevol moment.

El cas holandés

Més de 400 xiquetes holandeses han sigut víctimes de porno venjatiu enguany i més de 30.000 imatges i vídeos, ordenats per noms complets, lloc de residència i enllaços en el perfil de les xarxes socials de les víctimes, els estan compartint sense consentiment més de 2.000 xiquets solament en una única xarxa tancada a la qual va accedir la web holandesa RTL.

En l'actualitat, la distribució d'imatges d'una persona sense autorització a Holanda no és explícitament punible i la Fiscalia ha de recórrer a lleis contra la difamació, per exemple, per q portar els agressors a la Justícia, cosa que redueix les possibilitats d'una sentència favorable a la víctima.

Com ha explicat el ministre de justícia, Ferd Grapperhaus, amb la legislació actual, és molt difícil actuar ja que el porno vengatiu no figura, encara, en el codi penal i per tant no pot perseguir-lo la policia. Una cosa que canviarà a partir del 2019 quan entrarà en vigor la nova llei.

"Deixarem clar que això no solament és punible sinó que són ofenses criminals", va explicar Grapperhaus en roda de premsa sobre el seu projecte perquè considera això com "una violació de la integritat del cos i de l'entorn personal" de la víctima.

Tant la Fiscalia Nacional com el Consell de la Judicatura estan assessorant el Ministeri en aquests nous canvis, en un projecte amb propostes enfocades a enfortir el dret penal i que encara haurà de passar pel Parlament, on l'actual coalició del govern té suport majoritari.

La resposta de la indústria pornogràfica

Mentrestant, la indústria del porno també ha declarat la guerra a aquesta qüestió i webs com YouPorn –un dels llocs pornogràfics més grans del món– Pornhub, Redtube i organitzacions de defensa de drets de les dones s'han unit en una campanya #AskFirst ("pregunta abans", en anglés) per a contrarestar aquest tipus de venjança.

Han publicat un vídeo, que ja han vist més de 50 milions de persones, titulat "la meua exnóvia no sap que compartisc això", on es pot veure que una dona és filmada mentre es despulla alhora que un "amic" li assegura que la filmació és privada i que no la compartiria mai.

Segons després, la dona es dirigeix a l'espectador per preguntar-li: "Què dimoni fas? Saps que soc una persona de carn i ossos? Que tinc sentiments?". "Les víctimes del porno venjatiu sofreixen atacs d'ansietat, depressió i algunes fins i tot s'han llevat la vida", conclou la protagonista del vídeo d'aquesta campanya.