El govern oriental libi va desoir la petició d'evacuar les zones pròximes a una de les preses de Derna la vespra del cicló

Encara en xoc per les catastròfiques inundacions del nord-est del país, Líbia encara el repte de compaginar la cerca de supervivents i l'atenció a les persones que ho han perdut tot amb els recursos mínims d'un estat desbordat per la crisi humanitària i la debilitat interna, que divideix el país en administracions rivals. Més de 30.000 persones esperen alguna ajuda a la ciutat de Derna, la quarta part de la qual va ser arrasada per la combinació del cicló Daniel i el rebentament de dues preses.

Les xifres provisionals confirmen 7.000 morts i més de 10.000 desapareguts, mentre creixen els temors a un brot de malalties per l'acumulació de cadàvers. L'alcalde, Abdel Moneim Al-Ghaithi, estima que el nombre de víctimes mortals podria aplegar a les 20.000. Una quarta part de la ciutat, una urbs de 120.000 habitants, ha sigut arrasada per l'aigua.

L'esperança de trobar supervivents, pràcticament, s'ha esvaït. Els voluntaris continuen amb la cerca de cossos dins la mar i els enderrocs d'edificis, al mateix temps que augmenta el temor a un brot epidèmic.

El director del Centre Nacional per al Control de Malalties, Haider Al-Sayeh, ha alertat del perill d'una contaminació ambiental per la barreja d'aigües residuals i aigua potable, la descomposició dels cadàvers i les malalties transmeses pels mosquits. L'organisme llançarà una campanya de vacunació per a 20.000 menors a fi d'evitar la propagació de malalties com l'hepatitis, el còlera o la malària.

La Fiscalia obri una investigació

Es podria haver evitat o minimitzat la tragèdia? Un dia abans de l'arribada del cicló, l'Ajuntament va demanar evacuar les zones situades al voltant d'un dels embassaments que va rebentar –que no havia rebut manteniment des del 2008–, però el comité d'emergència del govern oriental es va limitar a imposar un toc de queda en diversos municipis.

L'any passat, investigadors de la Universitat local d'Omar Al-Mukhtar van advertir que les rescloses necessitaven un manteniment urgent per l'alt potencial de risc d'inundacions, encara que les autoritats no hi van prendre mesures.

El cap del Consell Presidencial –que funciona com a prefectura d'estat a l'est del país– Mohamed Al-Manfi, ha demanat al fiscal general l'obertura d'una investigació per a determinar els motius del col·lapse, qualsevol possible negligència que haja contribuït al desastre i identificar-ne els responsables.

L'ajuda humanitària, amb comptagotes

La destrucció total de les carreteres que porten a Derna, la falta de subministrament elèctric i el tall de les telecomunicacions està complicant l'arribada de l'ajuda internacional, que aplega amb comptagotes. Un primer equip de Metges Sense Fronteres (MSF) té previst operar des de divendres al lloc, "si les condicions ho permeten", amb un carregament de 400 bosses per a cadàvers, 200 lots mèdics per a tractar els ferits i 250 de material sanitari.

Malgrat la urgència de la situació, les autoritats enfrontades de l'est i oest del país no han aconseguit coordinar una estratègia conjunta i només han arribat a coincidir en la declaració de tres dies de dol nacional.

Les dues faccions enfrontades es divideixen el poder executiu: el Govern d'Unitat Nacional (GNU), radicat a Trípoli (oest) i reconegut per la comunitat internacional, d'Abdulhamid Dbeiba; i el Govern de Bengasi, triat pel Parlament i sota control del mariscal Jalifa Haftar –home fort del país–, dirigit per Osama Hammad. Aquest segon és el que opera a la zona est del país, que s'ha emportat la pitjor part del cicló Daniel.