El govern dels Estats Units desclassifica més de 200.000 pàgines sobre l'assassinat de Martin Luther King

Alveda King, neboda del líder assassinat el 1968, ha expressat la seua gratitud a l’administració Trump

Desclassificades més de 230.000 pàgines sobre l'assassinat de Martin Luther King / À Punt NTC

El govern de Trump ha tret a la llum més de 230.000 pàgines de documents relacionats amb l'assassinat del líder pels drets civils Martin Luther King Jr., ocorregut l'abril del 1968 a Memphis (Tennessee). "El poble estatunidenc mereix respostes dècades després de l'horrible assassinat d'un dels grans líders de la nostra nació", ha afirmat la fiscal general del país, Pam Bondi, en anunciar la desclassificació.

A més, Bondi va rebre en la seu del Departament de Justícia a Washington l'activista i neboda del líder assassinat, Alveda King, per a commemorar el fet, segons va informar en un comunicat el mateix Departament. "Estic agraïda amb el president Trump i amb la fiscal general Bondi per complir la seua promesa de transparència en divulgar estos documents", ha expressat la neboda del líder afroamericà, nascut a Atlanta (Geòrgia) el 1929.

"El meu oncle va viure amb valentia buscant la veritat i la justícia, i el seu llegat de fe continua inspirant els estatunidencs fins al dia de hui", ha afegit. Alveda King ha manifestat que la desclassificació i publicació d'estos documents és "un pas històric cap a la veritat que el poble estatunidenc mereix".

Durant la trobada, Bondi i King parlaren sobre la vida i el llegat del reverend King, així com sobre la importància de llançar llum sobre la seua mort als 39 anys d'edat.

Martin Luther King Jr., pastor i líder del moviment pels drets civils als EUA, és mundialment reconegut per la seua lluita pacífica contra el racisme i la desigualtat. Va ser assassinat el 4 d'abril del 1968 a Memphis (Tennessee), mentre donava suport a una vaga de treballadors. La seua mort va generar commoció nacional i va reforçar el seu llegat com a símbol de la lluita per la justícia i la igualtat.

El seu famós discurs "I Have a Dream" (Tinc un somni) i el seu paper en l'aprovació de lleis clau el van convertir en una figura històrica mundial.

També et pot interessar

stats