Així funcionava l'estafa piramidal de Madoff, la més gran de la història financera
L'exassessor d'inversions va defraudar més de 50.000 milions d'euros a través d'un sistema que va deixar al seu pas milers de víctimes que van perdre tots els seus estalvis.
Més d'una dècada després que es destapara el frau financer més gran de la història de Wall Street el seu artífex, Bernard "Bernie" Madoff, ha mort als 82 anys. La justícia dels Estats Units el va condemnar el 2009 amb la pena màxima, 150 anys de presó, per onze delictes entre els quals estaven el blanqueig de diners, perjuri i robatori. Ell mateix es va confessar culpable d'haver creat una estafa piramidal que superava els 50.000 milions d'euros i que va deixar més de 27.300 víctimes en 122 països diferents.
Nascut el 1938 al districte novaiorqués de Queens i d'origen humil, Bernie Madoff va convertir-se en una mena de gran Gatsby modern en el món de les finances. Sociòpata per a alguns, psicòpata per a altres, l'exassessor d'inversions i financer nord-americà serà recordat com l'autor del major desfalc conegut en el sistema financer i símbol del crac de 2008. A través de la firma d'inversió que ell mateix va obrir el 1960 amb el seu nom, Bernard L. Madoff Investment Securities, gestionava una cartera de vora 4.800 comptes i més de 13.000 clients. Hi havia grans entitats bancàries, asseguradores, multimilionaris, personalitats famoses com ara els actors Kevin Bacon, Kyra Sedgwick i John Malkovich, institucions benèfiques, fons de pensions i fins i tot xicotets inversos particulars. Per les seues mans passaren més de 170.000 milions d'euros.
L’esquema Ponzi
El funcionament de la trama era senzill: agafava capitals a canvi de grans guanys que al principi aparentaven ser efectives, però que, com va evidenciar-se anys després, consistien en un sistema piramidal o esquema Ponzi, com es coneix aquest tipus de frau en honor a Carlo Ponzi (famòs delinqüent dels anys vint especialitzat en estafes). Madoff ho va portat a l'extrem. La companyia pagava els interessos promesos, de fins a un 15%, amb els diners que aconseguia dels nous clients, però no arribava a invertir res en realitat. L'estafa, que es mantenia des de 1992, va passar desapercebuda més de vint anys sense que cap sistema de control financer la detectara.
Va ser precisament la crisi borsària de 2008, amb la fallida del sistema financer, la que va actuar com a detonant per a traure-la a la llum. La recessió econòmica va portar molts clients de Madoff a reclamar els seus diners. L'allau de peticions simultànies va descobrir el frau i la piràmide es va vindre inevitablement avall. Milers de persones quedaren en la indigència després de perdre de colp tots els seus estalvis. El forat arribava quasi a 65.000 milions de dòlars (57.180 milions d'euros).
El 10 de desembre de 2008, Bernie Madoff va confessar els seus dos fills, Mark i Andrew, que la piràmide de beneficis que havia construït durant més de dos dècades s'havia desplomat. Fins i tot, va reconéixer al seu cercle més proper que el seu treball durant aquests anys havia consistit a mentir i ser cregut. Dies més tard, va repetir la confessió davant de l'FBI, denunciat pels dos fills, i va ser arrestat. Immediatament l'enviaren a presó preventiva.
Passats sis mesos, va abandonar el centre per última vegada, amb destinació al tribunal de Nova York que dictaria la condemna: 150 anys de presó. Va ser el jutge Denny Chin l'encarregat de brandar la maça de la justícia, després de mostrar esbalaïment per la magnitud del frau. Ho va qualificar de "sense precedents" i el més gran comés per una sola persona. L'exfinancer, que tenia aleshores 71 anys, ha passat la resta de la seua vida tancat en una presó federal nord-americana.
Tant la dona, Ruth Madoff, com els dos fills van ser declarats innocents de la trama que havia orquestrat el cap de família, però van patir molta pressió. Fins al punt que Mark, el major, es va suïcidar el 2010 a l'edat de 46 anys. Quatre anys després moria Andrew de càncer, amb 48. Bernie Madoff, antany ovacionat a Wall Street, va passar d'estar envoltat pel luxe, amb propietats a Manhattan, els Hamptons i Florida, a convertir-se en un simple número de l'Agència Federal de Presons dels Estats Units, el 61727-054.
