El fracàs d’una reforma fiscal fa esclatar una crisi social: Què està passant a Colòmbia?

“Diu molt d’un país que ix a manifestar-se enmig d’una pandèmia, especialment en el pitjor moment. Evidencia el despertar de la joventut i el cansament acumulat que tenim com a societat”. Així ha valorat per a À Punt Notícies la politòloga colombiana Katheryn Sánchez la crisi política i social en què es troba immersa el país llatinoamericà, on la violència ha escalat de forma exponencial en els últims dies. 

Més de vint persones mortes, al voltant d’un miler de ferides i prop d’un centenar de colombians i colombianes desaparegudes són els funestos registres, segons dades oficials, que deixen les manifestacions de protesta contra les reformes econòmiques que vol impulsar el govern presidit per Iván Duque. En canvi, l’ONG Temblores eleva aquesta xifra a un total de 1.708 casos de violència per part de la força pública. 

Segons ha explicat la Fiscalia General, la Policia Nacional és la presumpta responsable d’onze de les morts de civils durant les marxes. Nombroses organitzacions no governamentals així com organismes internacionals han denunciat durant les manifestacions l’ús excessiu de la força per part dels agents, que han sigut acusats d’atacs sexuals, trets amb arma de foc, violència física i detencions arbitràries. 

La reforma tributària: el detonant de les protestes  

Les primeres mobilitzacions socials a Colòmbia van començar el novembre de 2019 contra la política econòmica del president Iván Duque, però ara han ressorgit amb força, després d’un any de parèntesi per la crisi sanitaria de la Covid-19. El detonant de les protestes ha sigut el projecte de reforma tributària que volia dur a terme el govern colombià i que, finalment, han retirat del Congrés com a conseqüència del rebuig popular. 

L’executiu de Duque justificava la reforma en assegurar que s’havia de tancar el buit econòmic en les arques de l’Estat que havia creat la pandèmia. Però per a recaptar els 25 bilions de pesos esperats amb la reforma (més de 5.000 milions de dòlars), el que pretenia fer era pujar els impostos fins a un 19% dels productes bàsics de la cistella familiar i baixar el llindar de la renda pel qual a les classes mitjana i baixa han de començar a cotitzar, les més colpejades per la crisi. 

Així i tot, la reforma tributària és considerada com la punta de l’iceberg. La politòloga Katheryn Sánchez assegura que el malestar generalitzat té l'arrel en una polarització creixent entre la població, la mala gestió de la crisi sanitària i una corrupció “absurda”. “Som un dels països al món on hi ha més desigualtats i, a més, on el conflicte no cesa”, explica l’experta.

Quina és la situació econòmica i social de Colòmbia?

Des de l’inici de la pandèmia per la Covid-19, la pobresa monetària a Colòmbia ha pujat 6,8 punts respecte a 2019 i se situa ja en el 42%. Això significa que més de vint milions de persones al país són considerades pobres, segons el Departament Administratiu d'Estadística Nacional (DANE).

Un dels grans reptes del país és disminuir la taxa de desocupació, que ara se situa en el 14,2%, una xifra que ha crescut per la crisi sanitària. La situació s’agreuja entre la població més jove, ja que la taxa d’atur creix fins al 24% entre els menors de 28 anys. La falta d'oportunitats en el mercat laboral és una de les raons que han motivat els més joves a mobilitzar-se per a protestar contra el govern.

A tot això s’ha de sumar el salari mínim mensual, que ara per ara és de 908.526 pesos colombians (uns 198 euros), un dels més baixos d’Amèrica Llatina. 

L’ONG Temblores denuncia l’abús en la força per part de la policia

À Punt Notícies ha pogut parlar amb l’ONG colombiana Temblores, que treballa per a la protecció dels drets humans i que, ara per ara, està fent un recompte alternatiu al de la Fiscalia dels casos de violència en les manifestacions. La directora de l’àrea de gènere i sexualitat de l’organització, Emilia Márquez, ens ha explicat que la Fiscalia només arreplega les denúncies que s’han formalitzat, però la majoria de la ciutadania no ho fa per por a represàlies. Així, Temblores funciona com una altra via de denúncia que dona garantia de protecció a les víctimes sense posar-se en risc. 

“Moltes de les persones a les quals la policia ha assassinat un familiar han d’eixir del país perquè reben amenaces o atemptats en la seua vida. Per això, els dona molta por denunciar”. Emilia Márquez - Directora de l’àrea de gènere i sexualitat de l'ONG Temblores

Des de l’ONG denuncien l’ús desproporcionat de la força amb que estan actuant els agents durant les protestes (amb bales a l’aire o gas lacrimogen) i demanen a organismes internacionals com Nacions Unides, amb la qual ja s’han reunit, que facen un seguiment dels casos de violència. “No és una reacció normal de les forces armades. Si bé té legitimitat per a usar la força i per a intervindre en les marxes, la forma en què ho fa està fora de qualsevol estàndard i protocol de respecte als drets humans”, ha assegurat Márquez. 

Una xarxa gratuïta d’advocats per a oferir serveis de defensa

Amb l’esclat de les manifestacions, a l’advocat Santiago Trespalacios, president del Capítulo d’Antioquia del Col·legi d’Advocats Penalistes, el van contactar diferents organitzacions en què li demanaven que oferira un servei de defensa a aquelles persones que havien sigut sancionades o detingudes per no poder exercir el dret a la manifestació. Trespalacios va acceptar el repte i poc a poc va anar conformant una xarxa d’advocats informal que defensen el dret de la ciutadania a protestar lliurement. 

Així, en una entrevista a À Punt NTC, ens explica un cas en què aquesta xarxa de solidaritat va aconseguir 19 advocats per a 19 persones a qui havien detingut “injustament”. Finalment, van forçar que la Fiscalia retirara la sol·licitud.

Trespalacios explica que, amb la seua tasca, no es posiciona políticament a favor o en contra del govern de Duque, sinó que el seu objectiu és defensar el dret de protesta, “reconéixer que la protesta és la causa de tots els drets socials que es tenen”. 

Cali, epicentre de les protestes

Les mobilitzacions s’han estés per les grans ciutats del país, però el focus de la violència s’ha donat a la capital del Valle del Cauca, Cali. Des del 28 d’abril, la tercera ciutat més important del país, ha estat assetjada amb bloquejos en almenys catorze punts estratègics que impedeixen el pas d'aliments, combustible, missions mèdiques i el seu contacte amb ciutats del voltant.

També estan tancades les vies neuràlgiques que porten a l'aeroport i a les instal·lacions sucreres, que històricament han fet de Colòmbia un dels primers productors de sucre al món. A més, el veïnat ha començat a denunciar a través de les xarxes socials que estan patint bloquejos del servei d’internet. 

Duque no descarta decretar l'estat de "commoció interior"

Una setmana després de l’escalada de la violència als carrers colombians, el president Iván Duque ha assegurat que no descarta decretar l'estat de "commoció interior" a causa de “l'empitjorament” de l'orde públic. Segons la Constitució, la commoció interior és un estat d'emergència que pot ser declarat pel president quan existisquen greus pertorbacions de l'orde públic que atempten de manera imminent contra l'estabilitat institucional. També dona al mandatari poders excepcionals amb els quals fins i tot podria expedir lleis i decrets.

Duque ha convocat als diferents moviments polítics, judicials, empresarials i socials del país a un diàleg "sense diferències ideològiques". Així, el mandatari ha convocat a un espai totes les institucions, partit, i líders de la societat civil amb l’objectiu d’acabar amb la violència i “potenciar la reactivació econòmica”. 

L’advocat Santiago Trespalacios explica que l’estat d’excepció per “commoció interior” no és un acte dictatorial, però sí “profundament inadequat”. “Les persones estan marxant contra l’obstinació del govern i mantindre-la no serviria de res. No podem apagar un incendi amb gasolina”, ha assegurat. 

Nacions Unides i la Unió Europea demanen el cessament de la violència

La comunitat internacional ha posat ja el focus d'atenció sobre Colòmbia i ha condemnat l'ús excessiu de la força per part de la Policia durant les manifestacions. Nacions Unides han recalcat la importància que l’executiu garantisca la protesta social i permeta les marxes pacífiques, després que delegats de l'organisme denunciaren l'actuació de la força pública a la ciutat de Cali.

Des de Brussel·les, la Unió Europea també ha demanat que els drets humans dels qui participen en les protestes han de ser respectats per les autoritats colombianes. "La UE condemna els actes de violència, que apunten contra els drets legítims a manifestar-se, a la llibertat de reunió i d'expressió”, ha dit el portaveu del Servei Europeu d'Acció Exterior, Peter Stano. 

Així mateix, les revoltes han captat l’atenció mediàtica arreu del món i han atret l’interés del debat públic internacional, que s’ha vist reflectit en els centenars de milers de missatges a les xarxes socials, que demanen el cessament de la violència.