Els EUA amenacen els interessos espanyols a Cuba
Trump activarà una llei que permetrà als Estats Units reclamar contra empreses constituïdes sobre propietats confiscades pel govern cubà després de la revolució castrista.
Les empreses hoteleres espanyoles més importants amb interessos a Cuba hauran d'afrontar a partir del pròxim dimecres les conseqüències de l’activació de la llei nord-americana de la llibertat i de la democràcia cubana, coneguda com a llei Helms-Burton, pel nom dels promotors.
La norma, en vigor des del 17 d’abril, permet que els ciutadans i les empreses dels Estats Units que hagueren sigut propietaris de béns o terrenys confiscats pel govern cubà puguen interposar reclamacions contra els actuals propietaris als tribunals nord-americans,
Diverses de les empreses hoteleres espanyoles més importants podrien quedar afectades per la norma. Melià, Barceló, NH i Iberostar, i grups comercials com ara Mango, tenen interessos a l’illa del Carib. Tot apunta que aquests grups haurien d’estar plantejant-se estratègies davant de l’amenaça de plets, encara que amb cautela absoluta. De fet, À Punt Mèdia ha tractat de saber l’opinió d’un dels grups afectats, sense tindre resposta fins ara.
Segons l’agència Reuters, la decisió de l’administració Trump podria generar més de 200.000 reclamacions. Espanya és el país amb més interessos econòmics a l’illa. S’estima que vora la quarta part de les places d’allotjament propietat de companyies estrangeres a Cuba són d’empreses espanyoles, tot i que el control està en mans del govern cubà. Les companyies que volen operar a Cuba estan obligades a constituir empreses mixtes a les quals l’administració de l’illa reté sempre més del 50% del capital i, per tant, en té el control. És un sistema rendible per a les empreses espanyoles, a la vista de les inversions turístiques que s'hi han fet.
Espanya i la Unió Europea, contra la intervenció americana
La decisió nord-americana forma part de la pressió sobre Cuba pel seu suport al règim de Nicolás Maduro, a Veneçuela. Així ho va reconéixer Mike Pompeo dimecres passat en una intervenció davant del Consell de Seguretat de l’ONU, i ho va justificar per "la influència maligna de Cuba a Veneçuela".
Davant de l’anunci de la reactivació parcial de la llei Helms-Burton, Espanya ja va reaccionar al començament d’abril, quan el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, va visitar el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, a Washington. Borrell va declarar: "Estem radicalment en desacord" amb l'aplicació de la llei, ja que "una qüestió de principis és el nostre rebuig a l’extraterritorialitat d’aquesta llei".
A l'endemà d’entrevistar-se amb Borrell, el 3 d’abril, Mike Pompeo va difondre un comunicat de premsa on reiterava que el 17 d’abril entra en vigor el títol de la llei que permet interposar les reclamacions per interessos expropiats a Cuba.
La Unió Europea té aprovada una directiva per a impedir que l’extraterritorialitat de la llei Helms-Burton afecte Europa, a més d’haver-se declarat partidària de donar resposta a qualsevol incidència de la norma al territori de la Unió.
La polèmica llei fou promulgada el 1996, durant la presidència de Bill Clinton, i forma part de les polítiques de bloqueig exercides per nord-america contra Cuba. Amb tot, no s’havia aplicat mai. Ara, Donald Trump activa part de la norma en el marc d’una reacció contrària a la política de millora de les relacions amb l’illa que havia impulsat el president Obama.