Els Estats Units s’enfronten al que pot ser el superdimarts més previsible de la història
Joe Biden, pel Partit Demòcrata, i Donald Trump, pel Republicà, són els que tenen més possibilitats
Aquest dimarts està sent un dia clau en la carrera per a les eleccions presidencials als Estats Units. És l’anomenat superdimarts, en què quinze estats obrin les urnes per triar els delegats que participaran en les convencions demòcrata i republicana de l'estiu.
Entre aquests estats estan Texas i Califòrnia, que sumen 161 i 169 delegats, respectivament. És a dir, que es reparteixen el 35% dels representants dels dos partits.
Poden votar 134 milions d’estatunidencs, però els resultats d'aquest superdimarts, que començarà a conéixer-se de matinada, poden ser els més previsibles de la història. Poques sorpreses s'esperen en les possibilitats de Donald Trump en el bàndol republicà, i de Joe Biden en el demòcrata.
Qui té l'última oportunitat és l'exgovernadora de Carolina del Sud Nikky Haley, que s’enfronta a Trump en les primàries del Partit Republicà, i que fins ara només ha aconseguit una victòria testimonial a Washington.
Sense cap promesa electoral destacada, llevat de tindre un millor país i el perill que suposa l’adversari, els dos candidats principals s'acusen mútuament. Biden diu que Trump posa en risc la democràcia, mentre que Trump afirma que, amb el president actual, hi ha amenaça d’una tercera guerra mundial. De fet, l’expresident republicà ha assegurat hui que, si ell no guanya les eleccions del 5 de novembre, la història del país s'haurà acabat.
El suport incondicional de Biden a Israel en l'ofensiva sobre Gaza el pot castigar en els comicis. I potser també els últims problemes de desorientació, que Trump no dubta d'utilitzar en la seua contra.
L'exmandatari compta les primàries per victòries, i també els juís que ha tingut fins ara, però molts republicans semblen cansats de veure'l al banc dels acusats o amb la foto del registre policial en pòsters i camisetes.
En el que sí que estan d'acord és que les eleccions es juguen als estats fronterers amb Mèxic, on la migració preocupa quatre de cada cinc possibles votants.
