Els Estats Units pacten amb l'Iraq la fi de la missió de combat 18 anys després de la invasió

Hi quedaran tropes nord-americanes a partir de 2022 però només tindran funcions d'assessorament i entrenament a l'exèrcit iraquià

El primer ministre de l'Iraq, Mustafa Al-Kadhimi, i el president dels Estats Units, Joe Biden, aquest dilluns
El primer ministre de l'Iraq, Mustafa al-Kadhimi, i el president dels Estats Units, Joe Biden, aquest dilluns / Evelyn Hockstein (Reuters)

Els Estats Units han posat data límit per al final de la missió de combat a l'Iraq: 2021. Després de retirar les tropes militars a l'Afganistan, el president nord-americà, Joe Biden, ha decidit fer també un pas arrere a l'Iraq i ha segellat amb el primer ministre del país, Mustafa al-Kadhimi, un acord perquè abans que acabe l'any actual l'exèrcit estatunidenc no participe allà en cap missió més de combat. La decisió arriba després de 18 anys batallant en aquest país del Pròxim Orient. 

Tot i això, hi romandran tropes per a assessorar i entrenar l'exèrcit iraquià. L'impacte de l'anunci és per això limitat, ja que la majoria dels soldats nord-americans ja havien assumit aquest paper d'assessorament; però suposa una victòria interna per a Al-Kadhimi, que vol aplacar les milícies xiïtes iraquianes aliades de l'Iran i que fa anys que demanen l'eixida de totes les tropes estrangeres.

Biden i Al-Kadhimi s'han reunit al Despatx Oval de la Casa Blanca com a part de l'anomenat Diàleg Estratègic entre els dos països. "El nostre paper a l'Iraq serà estar disponibles, continuarem entrenant, assistint, ajudant i bregant amb l'Estat Islàmic, però no hi estarem a final d'any en una missió de combat", ha manifestat Biden en declaracions a la premsa. No ha especificat, no obstant això, el nombre d'efectius que es quedaran a l'Iraq.

Actualment, hi ha 2.500 soldats estatunidencs al país, una xifra llunyana dels 170.000 que van desplaçar-se al 2007, quatre anys després de la invasió ordenada per George W. Bush i el derrocament de Saddam Hussein. Aleshores Washington estava en plena ofensiva contra el grup terrorista Al-Qaeda. L'any passat, uns 500 efectius ja van eixir del país per orde de l'aleshores president Donald Trump (2017-2021).

En qualsevol cas, no s'espera que hi haja una reducció significativa de tropes, sinó més prompte un canvi en la missió: el paper dels Estats Units serà només d'assessorament, entrenar i donar ajuda logística a l'exèrcit iraquià. Per això, els soldats ja no estaran implicats en operacions de combat contra l'Estat Islàmic (EI), que en l'actualitat ha perdut quasi tot el territori que va arribar a controlar en 2014 a l'Iraq.

A pesar del canvi en la missió, l'objectiu dels efectius que es queden al país continuarà sent ajudar en la lluita contra l'EI, així com fer front a les "perilloses amenaces" que suposen les milícies iraquianes xiïtes aliades amb el govern irania, ha indicat en una roda de premsa la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki.

Victòria política de Mustafa al-Kadhimi

En els últims mesos, aquestes milícies xiïtes han incrementat els atacs contra tropes i bases dels Estats Units, que el juny passat va respondre amb bombardejos contra les posicions de dos d'aquests grups. Malgrat aquests atacs contra els Estats Units, l'Iran és l'altre gran aliat del govern iraquí i els seus simpatitzants xiïtes a l'Iraq han estat pressionant Al-Kadhimi perquè aconseguisca la retirada de totes les tropes estrangeres. El primer ministre iraquià, que ha de fer equilibris entre l'Iran i els Estats Units, ha traslladat aquest dilluns a Biden l'agraïment per la labor de Washington i ha dit que la seua "nació és ara més forta que mai".

Per a Mustafa al-Kadhimi, de fet, l'acord amb Biden suposa una victòria de cara a les eleccions parlamentàries que l'Iraq vol celebrar a l'octubre, perquè li permet aplacar les faccions polítiques més antiestatunidenques.

El rebuig contra Washington a l'Iraq va créixer després que Trump ordenara al gener de 2020 l'assassinat del poderós general iranià Qasem Soleimani en un atac prop de l'aeroport de Bagdad. Una acció que els grups xiïtes iraquians van considerar una violació de la sobirania del seu país. Després de l'atac, el Parlament iraquià va aprovar una resolució per a exigir a l'executiu l'eixida de totes les tropes estrangeres del país, fet que en realitat no tenia poder vinculant però que va servir per a enviar un fort missatge.

Els Estats Units ha tingut una presència militar quasi continuada a l'Iraq des de 2003, quan l'aleshores president, George W. Bush (2001-2009) va ordenar envair el país sota el pretext, que després va resultar fals, que Saddam Hussein posseïa armes de destrucció massiva. El successor, Barack Obama (2009-2017), va aconseguir en 2011 retirar per complet totes les tropes estatunidenques de l'Iraq, però va haver d'ordenar que retornaren en 2014 per a liderar una coalició internacional contra l'Estat Islàmic.

També et pot interessar