L'ésser humà accelera la "sisena extinció": 73 gèneres de vertebrats desapareguts en cinc segles
Un nou estudi científic adverteix que les taxes d'extinció d'espècies s'han multiplicat per 35 a causa de l'acció de l'home i que, sense nosaltres, haurien tardat 18.000 anys a perdre's
Les "branques" del que metafòricament anomenem l'"arbre de la vida" es tallen a velocitat de vertigen. És la preocupant alerta que s'extrau d'un nou estudi publicat aquest dilluns en la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), que xifra en 73 els gèneres sencers d'éssers vertebrats desapareguts per complet del planeta en els últims cinc segles. I amb ells, tot el coneixement que poden aportar a la humanitat.
Fins ara se sabia que el gran arbre sobre el qual un dia va teoritzar Charles Darwin en L'origen de les espècies havia perdut ja moltíssimes "branquetes", un fenomen que la comunitat científica ha batejat com "la sisena extinció massiva" d'espècies. El que aporta ara la recerca elaborada pels investigadors Gerardo Ceballos (Institut d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Mèxic) i Paul R. Ehrlich (Universitat de Stanford) és que el procediment és "més greu" del que s'havia avaluat anteriorment i que s'accelera ràpidament, empentat per l'acció de l'ésser humà en el globus. En concret —exposa l'informe— la taxa d'extinció actual és 35 vegades superior a la mitjana calculada en l'últim milió d'anys.
Ehrlich i Ceballos sostenen les conclusions en l'anàlisi de l'estat de conservació de 5.400 gèneres de vertebrats terrestres (que sumen en total 34.600 espècies) entre els anys 1500 i 2022. La classe o espècie engloba el conjunt d'éssers amb les mateixes característiques essencials mentre que un gènere és un conjunt d'espècies que tenen les mateixes característiques essencials. Amb 44 gèneres extints, el dels ocells és el grup de vertebrats terrestres més afectat per l'acció de l'home en els últims cinc-cents anys, el període que abasta l'estudi. Els segueixen mamífers (21), amfibis (5) i rèptils (3). Les dades usades provenen fonamentalment de la Llista roja d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), fruit de l'esforç col·lectiu de científics i organitzacions al voltant del món.
D'acord amb la taxa històrica d'extinció de gèneres, l'autoria de la recerca determina que el planeta només hauria perdut dos gèneres sencers de vertebrats durant els darrers cinc segles. No obstant això, la degradació de la naturalesa n'ha provocat la desaparició de fins a 73, una ràtio d'extinció que haguera tardat 18.000 anys a donar-se de manera natural.
Ceballos, premi Fundació BBVA de Conservació de la Biodiversitat, incideix que l'extinció de gèneres sencers d'espècies té implicacions molt més greus que la d'espècies concretes. "Quan una espècie desapareix, unes altres del mateix gènere poden exercir part de la seua funció en l'ecosistema, així com conservar part del material genètic i del potencial evolutiu de l'extinta. Però quan cauen gèneres sencers la pèrdua de biodiversitat és enorme", comenta l'investigador mexicà en declaracions a Efe.
Per a entendre la transcendència que suposa la pèrdua de tota una família d'espècies, els dos investigadors fan la comparativa amb un arbre: si es talla una única "branqueta" (una espècie) les pròximes poden esbrancar-se amb relativa rapidesa i omplir-ne el buit, de tal manera que la diversitat d'espècies del planeta continua més o menys estable. No obstant això, quan cauen "branques" senceres —gèneres— queda un enorme forat en la coberta vegetal, una pèrdua de biodiversitat que pot tardar desenes de milions d'anys a "rebrotar" mitjançant el procés evolutiu d'especiació. Perdre llinatges sencers d'espècies suposa, a més de danyar el sistema de vida del planeta, perdre coneixements i possibilitats d'avanços mèdics i tecnològics, que en la majoria dels casos provenen de l'estudi de la naturalesa.
Com a exemple, Ceballos i Ehrlich citen en l'estudi el cas de la "granota incubadora gàstrica del sud", últim membre d'un gènere extint. Les femelles d'aquest animal s'engolien els seus mateixos ous fecundats i criaven cullerots en els estómacs, mentre "pausaven" l'àcid estomacal. L'extinció de tot aquest gènere de granotes farà impossible extraure coneixements que permeten avançar en solucions a problemes de salut com el reflux gàstric, que pot augmentar el risc de càncer d'esòfag.
I aquesta "anihilació biològica massiva" de què parlen els científics podria ser només la "punta de l'iceberg", ja que es creu que més del 25% de les espècies del planeta estan encara per descobrir. Per tant, "es poden estar produint extincions en espècies que ni coneixem ni coneixerem". Per a evitar noves extincions i les consegüents crisis socials, Ceballos i Ehrlich reclamen "una acció política, econòmica i social immediata sense precedents".
