Espanya i onze països occidentals més acorden restringir el comerç amb els assentaments israelians a Cisjordània

Dotze països occidentals, entre els quals hi ha Espanya, han anunciat que restringiran el comerç de béns procedents dels assentaments israelians de la Cisjordània ocupada, considerats il·legals sota el dret internacional.

La iniciativa, que encapçalen el president francés, Emanuel Macron; i els primers ministres britànic i canadenc, Andy Burnham i Mark Carney, l'han signada també Espanya, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Noruega, Polònia, Portugal i Suècia. En una declaració conjunta, els països qualifiquen d'inadmissible el nou projecte d'assentaments sobre territori palestí (3.401 noves vivendes de les que se n'acaben de licitar 1.234) i afirmen que que l'expansió i la violència dels colons estan posant en risc la possibilitat d'aconseguir la solució de dos Estats. Anticipen també que de continuar el pla, estudiaran mesures nacionals i restriccions a nivell europeu.

Tel-Aviv tanca l'ambaixada britànica a Jerusalem com a repressàlia

Els governs d'Espanya, Irlanda, Països Baixos, Noruega i Bèlgica ja han adoptat mesures en este àmbit, a les quals se sumen ara França, el Regne Unit i el Canadà. A Israel l'ha molestat especialment el pas que fa fet Londres, que este mateix dimarts ha ordenat prohibir el comerç amb els assentaments i sancionar les empreses que el practiquen. Tel-Aviv ha anunciat el tancament de l'ambaixada del Regne Unit a Jerusalem Est (un de les huit consolats històrics anteriors a la creació de l'estat jueu) i la prohibició d'entrada al país a un advocat i onze diputats britànics -inclós l'excap dels laboristes, Jeremy Corbyn- a què implica en "activitats antisemites i antiisraelianes" segons el ministre d'Exteriors d'Israel, Gideon Saar.

Suspén també els treballs d'una unitat britànica que entrenava en tasques policials a agents de l'Autoritat Nacional Palestina a Ramala, i expulsa el Regne Unit del Centre de Coordinació per a Gaza, un organisme per al gestionar el pla de pau impulsat pels Estats Units, de què ja havia tret fora els membres espanyols i holandessos.

En juny Londres va impulsar sancions contra persones i entitas vinculades als colons violents i va recomanar les empreses britàniques que no feren negocis amb els assentaments, mesures que els diputats laboristes van demanar elevar a una prohibició total del comerç.

En la declaració d'este dimarts, els països signants reivindiquen la solució de dos Estats i reafirmen el compromís amb una pau "justa i duradora", basada en els principis de la Declaració de Nova York adoptada fa un any. Per això, s'oposen a qualsevol mesura que puga conduir a l'annexió de territori palestí o al desplaçament forçós de població. En esta línia, demanen el govern israelià que pose fi immediatament a l'expansió dels assentaments i reclama que els colons responsables d'actes de violència rendisquen comptes davant la justícia i que s'investiguen les denúncies contra les forces israelianes.

L'ONU advertix de possibles "crims de guerra" d'Israel a Síria

Israel encara un altre revés este dimarts. La Comissió de l'ONU sobre Síria ha advertit que les incursions terrestres, patrulles, batudes i registres de les tropes de Tel-Aviv en el país veí suposen "violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari" que podrien "constituir crims de guerra".

En una ponència davant el Consell de Drets Humans de Nacions Unides, les veus expertes de la comissió sobre Síria han advertit de detencions arbitràries, incloses de menors, en què ciutadans romanen incomunicats, la qual cosa fa témer possibles actes de tortura i maltractament.

En la roda de premsa posterior han subratllat altres pràctiques de les tropes israelianes en territori sirià, com la fumigació de terres agrícoles per a inutilitzar-les, la tala d'arbres i la destrucció de vivendes, especialment a poblacions rurals del sud del país.