Escòcia vol convocar un segon referèndum d'independència

El partit nacionalista gal·lés Plaid Cymru ha promés una consulta semblant si guanya les eleccions.

Carrer d'Edimburg amb les banderes d'Escòcia i de la Unió Europea
Carrer d'Edimburg amb les banderes d'Escòcia i de la Unió Europea

El Regne Unit ha començat el 2021 fora de la Unió Europea, després de vora cinquanta anys com a estat membre. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, però, ha assegurat en Twitter que “Escòcia tornarà prompte, Europa. Mantingueu el llum encés”.

La líder del Partit Nacionalista Escocés (SNP) ha reiterat així la seua voluntat que una Escòcia independent torne a adherir-se al bloc comunitari. Durant el referèndum del Brexit, el 62% dels votants escocesos van posicionar-se en contra d'abandonar la Unió Europea.

En la votació sobre el Brexit del 23 de juny de 2016, el 52% dels votants va donar suport al Brexit (17,4 milions d'habitants) enfront del 48% que va votar per la permanència. Anglaterra i Gal·les van votar per l'eixida, però Escòcia i Irlanda del Nord van sol·licitar continuar dins.

Enguany, al maig, Escòcia celebrarà unes noves eleccions en què l’SNP es presenta amb la promesa de realitzar un segon referèndum d'independència. Els últims sondejos atribueixen una majoria clara als partidaris d'una Escòcia independent, tot i que en la consulta que es va dur a terme el 2014 el 55% dels votants va rebutjar-ne la separació.

A Gal·les i Irlanda del Nord també es plantegen referèndums

El partit nacionalista gal·lés Plaid Cymru ha promés que si guanya les eleccions i forma govern, convocarà un referèndum d'independència. En resposta a la situació d'estancament del Brexit, organitzacions no polítiques han organitzat marxes a favor que el país abandone el Regne Unit. Adam Price, líder dels nacionalistes gal·lesos, s'ha dirigir a aquests moviments insistint que “si voleu la independència, heu de votar-la” i ha assegurat que el Plaid Cymru és l'única opció independentista.

Pel que fa a Irlanda del Nord, un grup d’experts independent del govern i dels partits polítics, format per acadèmics de Belfast, Dublín, Londres i els EUA estudia les vies per a un hipotètic referèndum sobre la reunificació de la República Independent d’Irlanda i Irlanda del Nord, una divisió que compleix enguany el centenari.

També et pot interessar