Les eleccions a Suècia confirmen l'ascens de l'extrema dreta a Europa
Els Demòcrates Suecs, una formació antiimmigració i anti-Unió Europea, han pujat 5 punts fins a situar-se com a tercera força política amb vora el 18% dels vots.
L'ascens dels Demòcrates de Suècia (DS) és el fet més rellevant de les eleccions de diumenge a Suècia. DS ha aconseguit vora el 18% dels vots, quasi 5 punts més que en els anteriors comicis, encara que per davall d'alguns sondejos que els situaven com a segona força política.
De tota manera, aquesta formació política antiimmigració i anti-Unió Europea tindrà un pes important en el nou mapa polític del país, amb un empat tècnic entre el bloc de centreesquerra (fins ara en el govern) i l'aliança de centredreta.
DS té les arrels en el neonazisme, encara que ha intentat desmarcar-se de les propostes i els dirigents més radicals, en un procés de refundació iniciat després d'aconseguir representació parlamentària per primera volta el 2010.
Una tendència a Europa
A tot Europa, formacions ultranacionalistes i d'extrema dreta han fet importants avanços electorals durant els últims anys. Algunes han arribat a formar govern, altres estan en l'oposició amb veu pròpia, i en la majoria dels casos influeixen en l'agenda política dels adversaris.
Molts analistes coincideixen que aquest fenomen és una reacció contra l'stablishment per la crisi financera i la crisi migratòria, però també recull el descontentament a llarg termini per la globalització i el debilitament de les identitats nacionals.
Encara que els partits tenen programes i discursos diferents, comparteixen l'hostilitat contra les persones migrants, una retòrica antiislàmica i l'euroescepticisme.
Preocupació a Brussel·les
Dins de la Unió Europea, l'extrema dreta és especialment forta a Àustria (26%) i Dinamarca (21%), i fora de la Unió destaca el cas de Suïssa (29%). En huit països del continent les formacions ultranacionalistes estan per damunt del 10% del vot: Hongria (19%), Finlàndia (18%), Suècia (17,6%), Itàlia (17,4%), França (13%), Holanda (13%), Alemanya (12,6%) i la República Txeca (11%). També són destacables els casos de Bulgària (9%), Eslovàquia (8%) i Grècia (7%).
A Brussel·les preocupa que aquestes formacions puguen créixer encara més en les eleccions europees, del pròxim mes de maig, que habitualment són utilitzades pels electors per a castigar les formacions polítiques tradicionals. La presidenta del Front Nacional francés, Marine Le Pen, busca liderar una coalició de partits d'extrema dreta per a aquestes eleccions però en el procés han quedat en evidència tensions entre els diferents líders polítics.
