La dinastia Marcos torna al poder a Filipines amb una victòria aclaparadora

La dictadura de Ferdinand Marcos va ordenar més de 3.000 execucions i 35.000 tortures, segons el recompte d'Amnistia Internacional

Seguidors del candidat Bongbong Marcos, guanyador de les eleccions presidencials
Seguidors del candidat Bongbong Marcos, guanyador de les eleccions presidencials / Willy Kurniawan (Reuters)

Bongbong Marcos, fill del dictador Ferdinand Marcos, ha aconseguit una victòria històrica i aclaparadora en les eleccions presidencials celebrades dilluns a les Filipines, segons l'escrutini provisional al 96%.

Marcos, de 64 anys, suma més de 30,5 milions de sufragis i dobla en paperetes la principal perseguidora, Leni Robredo, que té 14,5 milions de suports d'acord amb xifres de la Comissió Electoral. Si es confirmaren aquests números, suposaria la tornada al poder de la família Marcos i la primera victòria amb majoria absoluta des que el patriarca fora expulsat del poder l'any 1986 després d'una revolució popular pacífica que va posar fi a un règim dèspota i corrupte.

"Si som triats, espere que no es cansen d'ajudar. Que la seua confiança no s'esvaïsca, perquè tenim molt a fer pel nostre futur" ha dit Bongbong Marcos durant un discurs d'agraïment dirigit a la població i emés anit en el seu perfil oficial de Facebook.

Malgrat la caiguda en desgràcia, els Marcos tornaren de l'exili en la dècada dels 90, després de la defunció del dictador a Hawaii, i anaren recuperant a poc a poc el poder polític des del seu feu a Ilocos del Nord, a la punta septentrional de les Filipines.

Bongbong Marcos, secundat per una campanya de desinformació per a tractar de reescriure la història del llegat del pare —acusat d'espoliar uns 10.000 milions de dòlars de l'erari públic i al capdavant d'un règim que va deixar, almenys, 3.257 persones executades i milers de torturades—, no ha presentat un programa polític concret. Més bé, ha fet campanya amb un ambigu missatge d'unitat nacional.

D'altra banda, Robredo, l'única candidata dona —que el 2016 ja va véncer Bongbong Marcos en la lluita per la vicepresidència— ha demanat paciència a la militància i ha evitat concedir la derrota durant el discurs posterior a la jornada electoral. "Sé que no és fàcil acceptar els números que van eixint en l'escrutini ràpid. No sols penediment, sinó clara frustració és el que senten les nostres files", ha remarcat la candidata, de 57 anys, que també ha denunciat "irregularitats" durant les votacions.

El pròxim president de les Filipines, que substituirà el mandatari actual, Rodrigo Duterte, jurarà el càrrec el 30 de juny per a un mandat únic de sis anys.

Els represaliats de la dictadura, "horroritzats"

Les famílies represaliades pel dictador Ferdinand Marcos s'han mostrat aquest dimarts "espantades" per l'aclaparadora victòria del fill en les eleccions presidencials. "Estic horroritzat. Venen anys turbulents ara, però hem de continuar la lluita per la veritat i la memòria", ha declarat a EFE Bonifacio Ilagan, de 74 anys, que va ser arrestat i torturat durant la llei marcial (1972-1981). La seua germana, a més, va desaparéixer i va ser presumptament assassinada per la policia.

El represaliat i activista explica que l'aclaparadora victòria de Bongbong demostra que "la maquinària propagandística de la família Marcos ha enverinat totalment els filipins".

Durant la dictadura de la parella formada per Ferdinand i Imelda Marcos, 3.257 persones van ser víctimes d'assassinats extrajudicials durant la llei marcial i 35.000 foren torturades, segons Amnistia Internacional. Marcos Jr., que ha evitat preguntes incòmodes i entrevistes durant tota la campanya electoral, no ha condemnat les violacions de drets humans durant la dictadura del pare.

Una intensa campanya de desinformació en les xarxes socials propaga durant anys el relat d'una Filipines idíl·lica en els temps de Ferdinand Marcos (1965-1986), i s'aprofita de faules que s'han cregut milers de ciutadans, com el que la família oculta un gran tresor de lingots d'or que repartiran entre la població si és elegit president.

D'altra banda, el director d'Human Rights Watch a les Filipines, Carlos Conde, assegura que els Marcos només estan interessats a "recuperar la riquesa il·lícita que van amassar durant la dictadura". Des del 1965 fins al 1986, la família Marcos va desfalcar al voltant de 10.000 milions de dòlars a l'erari públic durant els 21 anys que va durar el seu govern. La fugida posterior als Estats Units després de la revolució popular va mostrar al món l'opulenta riquesa de la qual s'envoltaven Ferdinand i Imelda, amb col·leccions fastuoses de sabates, joies i articles de luxe. Per a Conde, l'autèntica prioritat de la família Marcos és "preservar aquella riquesa coste el que coste".

També et pot interessar