Dimiteix la primera ministra sueca després de la derrota electoral davant del bloc de dretes

Amb el 99,7% dels districtes electorals escrutats, les forces de dretes en l'oposició han guanyat les eleccions per tres escons

La primera ministra sueca, Magdalena Andersson
La primera ministra sueca, Magdalena Andersson / Nicolas Maeterkinck / Europa Press

La primera ministra sueca, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, ha anunciat aquest dimecres que demà presentarà la seua dimissió, després de confirmar-se la derrota del bloc de centreesquerra en les eleccions legislatives del diumenge. "S'han comptabilitzat quasi tots els vots, però el resultat electoral preliminar és prou clar", ha reconegut en roda de premsa.

Amb el 99,7% dels districtes electorals escrutats, les forces de dretes en l'oposició han guanyat les eleccions per tres escons, 176 a 173, segons el recompte de l'Autoritat Electoral. L’escrutini, comunicat aquesta vesprada, inclou el vot exterior i els vots anticipats enviats dins de termini, però que no hi van arribar a temps.

Els socialdemòcrates, que han sigut la força més votada en l'últim segle, han aconseguit el 30,4% dels vots, dos punts més que el 2018. En segona posició ha quedat el partit d'ultradreta Demòcrates de Suècia (SD), amb el 20,6%; el líder opositor conservador, Ulf Kristersson, ha baixat set dècimes i s’ha quedat en un 19,1%. El resultat final col·loca el bloc opositor, amb el 49,6% dels vots, enfront del 49% del centreesquerra. 

Andersson ha vaticinat que serà una legislatura "dura i complicada", per l'escassa diferència i s’ha mostrat preocupada per l'ascens de l'SD. "Això intranquil·litza molts suecs”, ha afirmat. La primera ministra ha instat a combatre els discursos d’odi i la intolerància, i ha cridat a les altres tres forces conservadores a posar “límits” a l'SD. Així mateix, ha ressaltat el resultat del seu propi partit, que, segons ha dit, ha obtingut “un resultat electoral sòlid".

Demòcrates de Suècia, gran guanyador dels comicis

L'SD ha resultat el gran guanyador dels comicis: no sols ha sigut la força que més ha crescut, sinó que li ha arrabassat als conservadors el lideratge en el bloc de dreta, que posseïa des de 1979, i tindrà influència directa en la formació de govern, després d'una dècada d'aïllament.

Aquesta formació d'ultradreta, amb arrels neonazis des del seu origen als anys huitanta, ha sigut sotmesa a un "cordó sanitari" per la resta de forces des de la seua entrada al Parlament el 2010. Per aquest motiu, els socialdemòcrates han governat en minoria les dues passades legislatures, malgrat que en la Cambra hi havia majoria de la dreta.

En l'última va ser necessari un pacte amb centristes i liberals, trencant l'aliança de centredreta que existia des de 2004, per a mantindre l'aïllament. Així i tot, conservadors, democratacristians i liberals, que han tornat a canviar de bàndol, defensen des de fa temps negociar amb la ultradreta, encara que sense que estiga en el govern.

Els mitjans suecs han avançat la possibilitat que conservadors i democratacristians formen un executiu de minoria, encapçalat per Kristersson i secundat des de fora per les altres forces del bloc. No obstant això, l'SD ha reclamat un paper "central" i ambiciona "formar part del govern", segons va dir la nit electoral el seu líder, Jimmie Akesson.

També et pot interessar