Deu anys de la massacre de l'illa d'Utoya, a Noruega
Una dècada després, el terrorisme d'extrema dreta està en ascens i s'ha convertit en una amenaça global
Aquest dijous es compleixen deu anys de la massacre d'Utoya, a Noruega, on 77 persones foren assassinades per un extremista contra la immigració.
Primer, en una cruel maniobra de distracció, l’autor del crim va fer explotar una furgoneta bomba davant de la seu del govern, que va matar huit persones. Mentrestant, l’home ja estava de camí de l'illa d'Utoya, on va assassinar 69 adolescents, reunits en un campament d'estiu del Partit Laborista. Els va disparar de manera indiscriminada durant una hora i 11 minuts.
Després es va assentar en una butaca per a esperar la policia. Era Anders Breivik, un racista d'extrema dreta. En el juí va quedar provat que havia planificat els atemptats per a promocionar un manifest de 1.500 pàgines contra l'islam, el marxisme i la immigració.
El tribunal el va condemnar a 21 anys de presó, que es poden prorrogar de manera indefinida, però Breivik ja s'havia convertit en un model per a altres terroristes.
L'autor de la matança d'Utoya ha inspirat, almenys, una trentena d'atemptats. Com el de Christchurch, a Nova Zelanda, on foren assassinats 51 musulmans. L'autor portava el nom de Breivik escrit en en fusell.
L'extrema dreta manté agendes nacionals, però també estableix aliances globals. Ha crescut tant que, per a molts governs i investigadors independents, constitueix una amenaça superior al terrorisme jihadista.
