Daniel Ortega diu que Nicaragua no tornarà a tindre eleccions

El president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha completat el gir autoritari després d'anunciar que no convocarà més eleccions al país. El mandatari, que suma trenta anys en el poder —no consecutius—, ha soterrat explícitament qualsevol possibilitat d'alternança democràtica en el règim i ha assegurat que no permetrà processos electorals que posen en risc el control de l'oficialisme. "Ací —a Nicaragua— no tornarà a haver-hi eleccions perquè ells —en referència a l'oposició— intenten atrapar el govern, atrapar el poder", va proclamar durant un acte de masses en commemoració del 47é aniversari de la revolució sandinista, celebrat diumenge a Managua.

L'últim mandat d'Ortega, un exguerriller sandinista de huitanta anys, va començar el 2007. Des d'aleshores, ha dirigit Nicaragua durant dènou anys, enmig de denúncies de fraus electorals o eliminant l'oposició per a no tindre competència. Des del 2017 governa amb la seua dona, Rosario Murillo, que era vicepresidenta i va ser designada copresidenta des de febrer del 2025 a través d'una reforma constitucional. L'ONU l'acusa d'haver transformat el país centreamericà en una autocràcia i violar sistemàticament els drets humans. En les últimes protestes contra el govern moriren 300 persones.

En l'acte en què va sentenciar el final de l'alternança política, el mandatari sandinista va dir que els opositors en l'exili caminen "amagats" i els va acusar de voler guanyar unes eleccions per a enriquir-se. "Però que s'obliden: ací no tornarà a haver-hi eleccions perquè per allà intenten atrapar el govern, atrapar el poder", va emfatitzar. Va anunciar, en este sentit, que treballen amb l'Assemblea Nacional (parlament), subordinada a la presidència, "i amb les organitzacions corresponents les lleis perquè els posen un mur, un bloc, als colpistes, als traïdors a la pàtria, i que per molta plata [diners] que els donen els ianquis [els Estats Units], no podran".

A mitjan febrer del 2025, Nicaragua va posar en vigor una reforma profunda de la Constitució Política que va transformar l'Estat, va eliminar el balanç de poders, i va atorgar un poder total a Ortega i Murillo. Ha sigut durament criticada per l'ONU, l'Organització d'Estats Americans (OEA), els Estats Units, el Parlament Europeu l'oposició nicaragüenca.

L'esmena ampliava de cinc a sis anys el període presidencial, va establir la figura de "copresidenta", que l'executiu "coordine" els altres "òrgans" de l'Estat, que deixen de dir-se poders, i va legalitzar l'apatrídia. És a dir, Nicaragua hauria d'haver celebrat eleccions generals el novembre del 2026, però les esmenes constitucionals van ampliar el període presidencial, per la qual cosa en teoria ara s'ajornarien un any, fins al novembre del 2027.

El passat gener, el Departament d'Estat dels Estats Units va acusar Murillo d'haver-se inventat el càrrec de "copresidenta" a Nicaragua sense eleccions, sense mandat i sense legitimitat, "perquè sap que no pot guanyar" en un procés electoral lliure. Li va recriminar que "covardament", al costat d'Ortega, "ha negat als nicaragüencs el dret al vot democràtic perquè sap que no pot guanyar". A més, la va advertir que "el poder basat en la repressió i la manipulació constitucional no és la voluntat del poble" nicaragüenc.

El moviment opositor nicaragüenc Renacer ha alertat este dilluns que el matrimoni Ortega-Murillo ha renunciat obertament a la democràcia. "El règim deixa de fingir que existix competència política i confirma públicament que des de fa anys no governa pel consentiment dels ciutadans, sinó per la força", han advertit des de l'exili. Per a este grup opositor, el tancament de la via electoral "és la culminació d'un procés de concentració absoluta del poder" a Nicaragua, que el 2025 va eliminar els contrapesos institucionals, va ampliar el període presidencial, va instaurar la copresidència i va subordinar l'Estat a una sola estructura familiar amb una reforma constitucional.