D’Escòcia a Noruega: un missatge en una ampolla viatja més de 1.000 quilòmetres durant 25 anys

Joanna Buchan tenia 8 anys quan va llançar a la mar una ampolla que portava dins un missatge que ella mateixa havia escrit

Elena Andreassen Haga i el seu fill amb l'ampolla a la platja on la varen trobar
Elena Andreassen Haga i el seu fill, amb l'ampolla a la platja on la varen trobar / BBC Escòcia

L'escocesa Joanna Buchan tenia 8 anys quan va llançar a la mar una ampolla que portava dins un missatge que ella mateixa havia escrit. Vint-i-cinc anys després, l'ampolla (que formava part d'un projecte escolar) l'ha arreplegada Elena Andreassen Haga després d'haver viatjat 1.287 quilòmetres entre la ciutat escocesa de Peterhead i Gasvaer, al nord de Noruega.

Elena va trobar l'ampolla a l'estiu de 2020 i, segons ha relatat a BBC Escòcia, de seguida va poder comprovar que tenia un missatge dins. "Vam haver de tractar la carta amb molta cura perquè l'ampolla feia molt de temps que estava en l'aigua, però la vam poder desplegar i ens va paréixer molt guai saber que venia d'Escòcia", explica en declaracions al mitjà.

"Mon pare també va descobrir un missatge dins d'una ampolla quan tenia 5 anys", afirma Elena. "Ací és prou normal descobrir coses a la platja, però no és habitual que siga una cosa tan personal", assegura.

El missatge escrit per Buchan en 1996 estava deteriorat però encara era llegible
El missatge escrit per Buchan en 1996 estava deteriorat però encara era llegible / BBC Escòcia

Després de llegir la carta, va decidir contactar Joanna i li va enviar un missatge privat a través de la xarxa social Facebook però, com que no tenien una relació d'amistat, el missatge va acabar en la bústia de sol·licituds de missatges i no va ser fins a aquest dilluns que l'escocesa va descobrir el que ha descrit a la cadena britànica com "una absoluta joia de missatge".

"Recorde vagament haver escrit el missatge de l'ampolla al col·legi el 1996", explica Joanna, que ara té 34 anys i és metgessa a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).

El missatge era més prompte com un xicotet diari i contenia detalls com que sa casa era "prou gran" o que li agradaven molt els ossets de peluix. I acabava afirmant que odiava els xics. "Em moria de riure quan la vaig llegir", assegura, "hi havia coses molt boniques en la carta, parlava de les coses que eren importants per a mi", postil·la la jove que diu que li agradaria poder dir-los-ho als seus mestres de l'escola, que són els que tingueren la idea.

També et pot interessar

stats