Cap d'Any amb llançament de míssils des de Palestina i nous bombardejos israelians sobre la Franja de Gaza

Les sirenes antiaèries han substituït les campanades en la nit de Cap d'Any a les comunitats israelianes pròximes a la Franja de Gaza i a l'àrea metropolitana de Tel-Aviv. Advertien d'un nou llançament de coets des de territori palestí, que ha repel·lit sense gran complicació el sistema de defensa antiaeri Cúpula de Ferro, com el desenllaç d'una acció que il·lustra que el conflicte sembla lluny d'una fi immediata.

La maquinària militar israeliana també manté l'operació sobre la Franja de Gaza aliena a les celebracions de Nadal. En el dia 87 de guerra a l'enclavament, l'exèrcit ha efectuat nous bombardejos sobre Khan Yunis, la principal ciutat del sud, on les tropes focalitzen les seues accions. L'agència de notícies palestina Wafa ha informat d'atacs aeris i d'artilleria en diversos punts del centre de la Franja, com el camp de refugiats de Nuseirat, a la ciutat de Deir al-Balah, on l'Exèrcit israelià assegura haver matat un alt comandant de Hamàs. Wafa informa també d'atacs al nord, a la ciutat de Jabalia i al barri d'Al-Tufah, a la ciutat de Gaza, que han causat una xifra indeterminada de morts i ferits.

Els palestins continuen denunciant atacs indiscriminats a la població civil. Segons Wafa, a última hora de diumenge "diversos ciutadans van morir i altres van resultar ferits després que avions de combat bombardejaren un grup de persones prop d'una rotonda" en un barri de Gaza i altres ciutadans, la majoria xiquets, resultaren ferits en l'atac d'un dron a una casa del camp de refugiats de Maghazi, al centre de l'enclavament.

Més de 21.800 persones han mort i milers continuen desaparegudes sota els enderrocs provocats pels bombardejos en el curs de represàlia israeliana pel brutal atac de Hamàs del 7 d'octubre, en què els milicians del grup islamista van assassinar 1.200 persones i van segrestar-ne 240. L'operació militar, que Tel-Aviv justifica en un acte de legítima defensa contra el grup islamista, ha acabat massacrant milers de civils palestins. S'estima que 8.000 menors d'edat han perdut la vida en els atacs israelians, que han forçat el desplaçament del 80% de la població a la part sud del territori palestí, on no es pot entrar ni eixir pel bloqueig israelià.

Milers de persones desplaçades sobreviuen amuntegades en la part més meridional de la Franja, a la frontera amb Egipte, on s'han viscut aldarulls per l'accés a l'aliment i l'aigua potable. La població depén completament d'ajuda humanitària, que entra amb comptagotes pels corredors habilitats pel Caire i Tel-Aviv. Un suport que les Nacions Unides considera insuficient.

En els prop de tres mesos d'operació militar, a la destrucció de bona part de les principals ciutats l'ha acompanyada la inutilització de gran part infraestructura civil, especialment l'hospitalària. El bloqueig impedeix l'entrada de material sanitari bàsic, fins al punt que ha obligat a fer almenys un miler d'amputacions a menors sense anestèsia, segons les autoritats sanitàries de la Franja. El ministeri de Sanitat de Gaza ha demanat evacuar 5.300 persones ferides per a promocionar-los l'assistència que no poden donar a l'enclavament palestí.

L'operació militar israeliana ha motivat la denúncia recent de Sud-àfrica per presumpte "genocidi" al Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides. Un procés que corre en paral·lel a la petició al Tribunal Penal Internacional (independent de l'ONU) per crims de guerra contra Tel-Aviv i el grup islamista Hamàs.