Crisi diplomàtica entre Itàlia i França

La crida a consulta de l’ambaixador de França a Itàlia, ahir, a causa dels contactes del Govern de Roma amb els Jupetins Grocs, ha enterbolit les relacions entre els dos països. En tot cas, el fet de cridar a França el seu ambaixador a Roma no és més que un gest diplomàtic per tal de manifestar la contrarietat del govern francès. És segur que l’ambaixador no tardarà molt a retornar al seu destí.

Quant al  motiu del conflicte, el ministre d’Infraestructures italià, Danilo Toninelli, ha defensat el dret del seu partit, el Moviment 5 Estreles, a mantindre contactes amb altres moviments polítics de països estrangers. La trobada amb els Jupetins Grocs “no té res d’estrany, ni representa cap tipus de pressió al govern francès”, segons Toninelli, que ha fet aquestes declaracions en l’acte de començament de l’enderroc de les restes del pont de Gènova on moriren 43 persones l’agost passat.

El govern francès ha considerat una intromissió inacceptable la trobada que va protagonitzar el vicepresident italià Luigi di Maio amb un grup de Jupetins.  L’acte va tindre lloc dimarts passat a territori francés, a la localitat de Montargis, a 125 quilòmetres al sud de París. 

Des del 1940 no hi havia una mesura diplomàtica d’aquesta envergadura entre els dos socis fundadors de la Unió Europea.

Els Jupetins Grocs entren, dividits, en política

No s’ha d’oblidar que el conflicte diplomàtic ha sorgit pel contacte dels italians amb els Jupetins Grocs. Luigi di Maio, el vicepresident italià del Moviment 5 Estreles, ha justificat la trobada amb els Jupetins Grocs francesos mitjançant una carta al diari Le Monde. Diu que troba en el moviment francès “qüestions que a partir d’ara ultrapassaran a la dreta i a l’esquerra, i que posen en el centre  la ciutadania i les seues necessitats, en una actitud ‘post-ideològica’”.

Pel que fa al moviment de protesta francés, el contacte amb la política els està provocants divisions. Així, Jacline Mouraud, una de les iniciadores del moviment dels Jupetins Grocs, i que acaba de fundar un partit polític, ha criticat “la ingerència greu d’Itàlia”.

Alhora, un grup de Jupetins encapçalat per Maxime Nicolle, ha acudir hui a manifestar-se a la localitat italiana de Sanremo, per a “mostrar al govern italià qui som els vertaders Jupetins Grocs. Les persones de la trobada a França no són representants del moviment: Di Maio s’ha equivocat d’interlocutors”.

En aquests moments hi ha diverses iniciatives per a promoure una llista de Jupetins Grocs per a presentar-se a les eleccions europees. Un dels possibles candidats, Christophe Chalençon, estava present en la reunió amb Di Maio, fet que han criticat alguns companys de candidatura.

Le Pen puja, els altres baixen

En definitiva, divisió entre els Jupetins Grocs en el seu acostament a la política. Des que va començar la revolta, fa vora tres mesos, alguns partits s’hi han mostrat comprensius, sobretot la presidenta del partit Agrupació Nacional, la ultradretana Marine Le Pen, i el líder de l’esquerra radical de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon. Al remat, hi ha un intent de guanyar-se els descontents, batalla en la qual guanya el populisme d’ultradreta.

Precisament, l’avanç del populisme d’ultradreta és el que mostra una enquesta coneguda hui a França, realitzada per l’institut d’opinió pública IFOP. Si se celebraren eleccions presidencials a França aquest diumenge, Emmanuel Macron les tornaria a guanyar.

Però hi ha moviments significatius. D’entrada, la primera volta electoral la superarien, com el 2017, Emmanuel Macron i Marine Le Pen. Finalment, Macron obtindria un 56%, deu punts menys que fa dos anys, mentre que Le Pen en trauria un 44%, deu punts més que en les eleccions anteriors.

La davallada és general per a la resta dels partits. En la primera volta, el partit tradicional de la dreta, Els Republicans, passarien d’un 20% a un 8%. Els socialistes passarien d’un 6% a un 3%, i l’esquerra radical de La França Insubmisa perdria 8 punts, en passar de vora un 20% a un 12%.