El Congrés destitueix el president del Perú per les sospites de corrupció

La cambra condemna el president Martín Vizcarra, abanderat contra la corrupció, per les sospites de suborn en l'etapa com a governador.

Martín Vizcarra, fins ara president del Perú
Martín Vizcarra, fins ara president del Perú / Efe

El Congrés del Perú ha destituït el president Martín Vizcarra després que el ple del parlament el declarara "incapaç moral" en el judici polític que havia obert contra ell. La moció impulsada contra Vizcarra s’ha sustentat en les acusacions de corrupció contra el ja expresident quan era governador de la província meridional de Moquegua (2011-2014). Per 105 vots sobre 130 diputats l’oposició avala els indicis que indiquen que Vizcarra va rebre suborns a canvi d’adjudicar obres públiques en aquell període.

La investigació llavors va ser arxivada, però la Fiscalia l'ha reoberta a la llum de noves revelacions. El ministeri públic que instrueix el cas Lava Jato ha demanat en dues ocasions interrogar a Vizcaya en el marc d'una causa contra les empreses de la construcció adjudicatàries de la regió on era governador. I també pesa contra ell una denúncia per tràfic d'influències derivat de la presumpta contractació a dit d'un cantat.

El cap de de la República va defendre la innocència en el debat parlamentari i va criticar que el procés de destitució s'haguera obert a partir d’acusacions no corroborades per la justícia. També va assenyalar que darrere de la seua destitució hi ha la investigació del Ministeri Públic contra 68 congressistes.

Després de perdre la votació l’expresident, de 57 anys, va anunciar que acatava la decisió, tot i les recomanacions que havia rebut per a presentar-hi accions legals, i que tornaria a la seua activitat privada com a enginyer. Sense immunitat presidencial, Vizcarra podrà ser investigat i jutjat per la vida judicial.

A la seua residència privada a Lima va compartir la impressió “que finalment la democràcia s'ha sustentat en la dictadura dels vots". “Òbviament em fa mal, com a tots els peruans”, va admetre a preguntes dels periodistes.

En aplicació de l’orde de prelació previst assumirà la presidència el cap del Congrés, Manuel Merino, del grup Acció Popular, ja que Vizcarra mancava de vicepresident. Es dona la circumstància que Merino va ser acusat de maniobrar amb les forces armades per a destituir el cap de l’Estat per la investigació sobre aquest per la presumpta contractació irregular d'un cantant amb qui tenia una relació de proximitat, tal com van evidenciaren unes gravacions. Aquestes van revelar que Vizcarra, que havia negat la relació, mentia.

Una presidència breu i accidentada

Martín Vizcarra va aconseguir la notorietat a nivell nacional per la gestió a la regió de Moquegua, on va aconseguir els indicadors més alts en desenvolupament social, especialment en educació escolar, i el millor índex de desenvolupament humà.

La seua presidència ha sigut una de les més accidentades i breus de les últimes dècades al Perú. Va arribar a l’executiu com a vicepresident de Pedro Pablo Kuczynski, i assumí el càrrec el 2018 després que aquell fora forçat a dimitir per les acusacions de suborns de la petroliera brasilera Odebretch.

Sense suports polítics, semblava destinat a ser un governador feble en mans d'un Congrés majoritàriament opositor en mans dels partidaris de l’expresident Fujimori. Tanmateix, Vizcarra va resistir i va aconseguir gran popularitat fent bandera de la lluita contra la corrupció. El 2019 va arribar a tancar el Congrés emparat per la Constitució, per mostrar-s’hi algun dels diputats de l’oposició contra els plans de “neteja”.

Ara havia de preparar una transició per al següent govern que el succeiria el 2021, en plena pandèmia de Covid-19, per la gestió de la qual també ha estat qüestionat. El país ha arribat a tindre la taxa més alta de mortalitat del món i suma més de 34.000 morts.

La destitució ha causat les primeres protestes al carrer de partidaris i detractors de la decisió del Congrés. Entre els segons hi ha l’arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, que ha demanat a la cambra que rectifique, l’expresident Ollanta Humala, que considera que el cas s’havia de resoldre en els tribunals, o el líder del Partit Morat, Julio Guzmán, que ha demanat “defendre la democràcia dels colpistes”.

També et pot interessar