Es compleix un any de l’esclat de violència que va provocar l’èxode rohingya

Les autoritats asseguren que estan preparades per al retorn de les persones refugiades.

Un xiquet rohingya
Un xiquet rohingya / Unicef-Brown

Aquest dissabte, es compleix un any de la crisi que va produir l’èxode de més de 700.000 membres de la minoria rohingya a Birmània. Amb tot, la resposta de les autoritats i gran part de la població davant de l’aniversari és d’indiferència.

El 25 d’agost de 2017, un grup de militants de l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan (ARSA), considerat com a terrorista per les autoritats birmanes, va atacar una trentena de llocs policials a l’estat de Rakhine, a l’oest del país.

L’atac va reactivar una operació militar a la regió que va causar la fugida de la població rohingya, una minoria en gran part musulmana a la qual les autoritats, de majoria budista, neguen la ciutadania i consideren bengalís.

Els soldats birmans van ser acusats per l’Alt Comissionat dels Drets Humans de cometre una operació de neteja ètnica amb indicis de genocidi mitjançant assassinats i violacions massives. L’exèrcit ha negat les acusacions, a excepció de set soldats, que van ser condemnats a 10 anys de presó.

Les autoritats birmanes asseguren que estan preparades per a rebre els refugiats rohingyes i per a iniciar un procés de verificació de l’estatus legal. Tanmateix, en l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats no creuen que les circumstàncies actuals siguen adequades per a un retorn “segur, digne i voluntari”.

En un llogaret, un musulmà rohingya que no té llibertat de moviment i viu vigilat com la resta de la comunitat, ha explicat a l’agència Efe que, actualment, la situació està en calma, tot i que hi ha una gran presència de policia fronterera i soldats a la zona.

Milers de rohingya demanen justícia

Amb motiu de l'aniversari, milers de rohingyes s'han congregat en el camp de refugiats de Kutupalong, al sud-oest de Bangladesh, amb la bandera de la Societat Arakan Rohingya per a la Pau i els Drets Humans. Allí han cantat consignes en contra de l'ofensiva militar a Rakhine i han mostrat cartells on es podia llegir '25 d'agost, dia negre', 'Justícia, tornada a casa'.

"Hui la gent està molt trista, totes les botigues estan tancades, ningú va a treballar, tots mostren la seua tristesa", ha dit el president del moviment, Mohammad Mohibulla, que ha assegurat que les demandes de la comunitat no són únicament de justícia per a les víctimes sinó també per la tornada a Myanmar amb drets de ciutadania.

També et pot interessar