Cinqué aniversari de l'Acord de París: entre "promeses buides" i accions insuficients

La Unió Europea va acordar aquest divendres reduir l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle almenys en un 55%.

Imatge d'arxiu de l'adopció de l'Acord de París a la Cimera del Clima (COP21) de 2015
Imatge d'arxiu de l'adopció de l'Acord de París a la Cimera del Clima (COP21) de 2015 / Christophe Petit Tesson (Efe/Epa)

El 12 de desembre de 2015, vora 200 països van signar en la Cimera del Clima de París (COP21) un acord històric amb la finalitat de frenar el canvi climàtic. L'Acord de París va iniciar una senda i va fixar un objectiu clar: limitar l'augment de temperatura entre un 1,5 °C i 2 °C sobre els nivells preindustrials amb el compromís d’abaixar les emissions de gasos contaminants. No obstant això, les mesures i els compromisos adquirits van ser insuficients per a donar resposta a aquest objectiu.

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha advertit que la temperatura ja ha augmentat més d'un grau i que el planeta avança cap a un calfament global de 3 a 5 graus a final de segle, si mantenim les emissions actuals. Aquest increment tindria conseqüències fatals per a les persones, amb fenòmens climàtics extrems, sequeres o incendis cada volta més freqüents.

En aquesta línia, l'ONU va advertir dimecres passat que, malgrat el compromís signat a París, el planeta continua avançant cap a l'augment de 3 °C sobre els nivells de temperatura preindustrials.

Els informes del Panel Intergovernamental en Canvi Climàtic (IPCC) indiquen que l'augment acceptable de temperatura és d’1,5 °C, tot i que podríem arribar als 2 °C. Aquesta diferència es tradueix, per exemple, en la supervivència o no dels corals dels oceans més allà del segle XXI. Si l'increment de temperatura es limita a un grau i mig, aquesta espècie no s'extingiria per complet.

Un dels factors que ha retardat els avanços en l'acció climàtica ha sigut l'eixida dels Estats Units d'aquest acord internacional durant la presidència de Donald Trump. La pandèmia també ha tingut un efecte negatiu sobre l'acció climàtica amb el retard de les negociacions i els plans climàtics que haurien de presentar els països enguany. El risc de l'ajornament de la celebració de la Cimera del Clima de Glasgow al 2021 és que també es retarde la posada en marxa de les mesures que garantisquen la vida de totes les persones en un planeta sa i habitable.

David Sandoval, president de Greenpeace Espanya, ha declarat a À Punt que "Espanya en global és un dels països que més ha incrementat les emissions, amb la Comunitat Valenciana com una més, dins de la UE. I al mateix temps som el país, i la Comunitat Valenciana un dels territoris, que més quedarà afectat pel canvi climàtic".

Però també hi ha motius per a l'esperança, ja que els 27 països membres de la Unió Europea van acordar aquest divendres augmentar el seu objectiu de reducció dels gasos d'efecte d'hivernacle per al 2030 a "almenys el 55%" respecte al nivell de 1990, un increment del 15%. A més, l'arribada de Biden a la Casa Blanca ha significat el retorn dels Estats Units a l'Acord pel Clima.

Durant els últims cinc anys les mobilitzacions pel clima han anat tenint més protagonisme en l'esfera pública. De fet, Greta Thunberg, l'estudiant sueca que va inspirar un moviment global que demana acció climàtica, va ser escollida persona de l'any per la revista Times al 2019, i esdevingué la persona més jove en ser-ho.

Precisament, Thunberg va criticar aquest divendres els "objectius hipotètics i llunyans" i les "promeses buides" respecte de l'emergència climàtica i va instar els líders polítics a dir que no s'estan duent a terme bastants accions per a frenar aquest fenomen. L'activista conclou el seu missatge recordant que "si un grup de gent s'alça al mateix temps i repeteix el mateix missatge, aleshores no hi haurà límits per al que volem aconseguir".

També et pot interessar