Centenars de dones s'han concentrat a São Paulo amb el crit "Ell no"
Les dones tornen a protestar contra Bolsonaro la vespra de les eleccions al Brasil.
Centenars de dones han tornat a protestar contra el diputat d'ultradreta Jair Bolsonaro, candidat que lidera els sondejos per a les eleccions presidencials del diumenge al Brasil. Diversos grups feministes el qualifiquen de masclista i misogin.
La concentració s'ha iniciat al Museu d'Art Modern de São Paulo (MASP), un dels símbols de la ciutat més gran del Brasil, amb el crit "Ele não" (“Ell no”), un eslògan contra Bolsonaro que va nàixer a les xarxes socials i que es va estendre ràpidament per tot el Brasil.
La protesta convocada a través de les xarxes socials ha mostrat novament la creixent insatisfacció d'una part de les brasileres amb Bolsonaro, un nostàlgic de l'última dictadura militar i polèmic per un historial de declaracions racistes, homòfobes, masclistes, misògines i xenòfobes.
Aquesta mobilització ha tingut lloc a São Paulo i ha comptat amb un nombre molt inferior de participants respecte a la que es va convocar el 20 de setembre, quan milers de dones van marxar en un centenar de ciutats per a protestar contra el candidat conservador.
Tot i les protestes contra les seues posicions masclistes, els últims dies el suport a Bolsonaro ha augmentat entre les dones, segons les enquestes. La intenció de vot per al polèmic candidat ha pujat entre les dones des del 21% de l'enquesta divulgada un dia abans de les protestes del 28 de setembre, fins al 27% del sondeig divulgat dimarts, segons afirma l’empresa enquestadora Datafolha.
A Bolsonaro, amb un 35% del suport, el segueix en les enquestes el socialista Fernando Haddad, amb el 22%, el candidat que va ser elegit el mes passat per l'expresident Lula da Silva per a succeir-lo com a candidat del Partit dels Treballadors (PT).
D'acord amb les enquestes, cap candidat aconseguirà hui més de la meitat dels vots ja que tècnicament estan empatats en intenció de vot.
La polarització entre els dos candidats ha caracteritzat les eleccions més imprevisibles des que el Brasil va recuperar la democràcia el 1985.
