La CE controlarà l'exportació de vacunes després d'insinuar que AstraZeneca ha revenut la seua a tercers països

La Comissió Europea (CE) incrementa la pressió sobre les farmacèutiques pel retard en la distribució de les vacunes. A les exigències en privat i en públic que respecten els contractes signats –l'última aquest dimarts, de la presidenta Ursula von der Leyen al Fòrum Econòmic de Davos– s'afig el requeriment a la britànica AstraZeneca perquè presente al llarg de dimecres un calendari detallat de lliurament dels fàrmacs a la Unió Europea.

L'enuig contra AstraZeneca és majúscul, després que divendres informà que havia de reduir la dotació compromesa a l'estiu: 300 milions de dosis amb la possibilitat de 100 addicionals. La cap de l'executiu comunitari ha apercebut per carta i via telefònica la farmacèutica. La CE insinua que ha venut a tercers països les dosis signades amb Brussel·les –previsiblement al Regne Unit– i ha anunciat que al final de setmana tindrà aprovada una mesura que obligarà aquestes empreses a avisar amb antelació de les exportacions a mercats exteriors de les vacunes fabricades a la UE.

Els dubtes sobre la solució que AstraZeneca i la Universitat d'Òxford han desenvolupat contra el coronavirus no acaba ací. La vacuna està encara pendent del vistiplau de l'Agència Europea del Medicament (EMA), un informe favorable que s'esperava per a aquest divendres. Tanmateix la directora de l'EMA Emer Cooke va assegurar aquest dimarts en el Parlament Europeu que els resultats que s'havien remés inclouen una mostra insuficient respecte de l'eficàcia en la població major, anticipant que podria aprovar-se només per a altres grups d'edat. Cooke responia al debat obert per diversos mitjans alemanys que van publicar que l'efectivitat de la vacuna en persones de més de 65 anys era només del 8%.

Preguntada per les noves variants del virus, la directora de l'EMA també va precisar que les dades inicials han mostrat l'efectivitat de les vacunes de Pfizer i Moderna “almenys” contra la soca britànica. Tanmateix, assegura que necessita més anàlisis per a saber si també ho són contra la mutació sud-africana.

Tercera nit de disturbis a Holanda

En el paisatge de fons al conflicte obert amb les vacunes hi ha la tercera onada del coronavirus, que continua avançant a la Unió Europea tot i els intents dels països de posar-li fre amb noves restriccions. Les protestes contra el toc de queda a Holanda han causat la tercera nit consecutiva de disturbis, que s'ha saldat amb la detenció de 184 persones en els enfrontaments en les principals ciutats entre els agents i els grups convocants. El país, que no imposava una limitació a la mobilitat nocturna des de la Segona Guerra Mundial, restringeix ara els moviments des de les 21:00 hores a les 04:30 h de la matinada. Els sindicats policials asseguren que són els disturbis urbans més greus des dels anys 80.

Tercer confinament a França?

En la majoria dels països però, l'atenció continua en els indicadors de contagis i víctimes mortals. En les últimes hores el Regne Unit s'ha convertit en el primer país europeu que ha superat els 100.000 morts. El segueix Itàlia, amb més de 86.000, i França, que acaba de superar els 74.000. Un esglaó per davall hi ha Espanya, amb més de 56.000 víctimes mortals, segons els registres oficials, i a Alemanya, amb prop de 54.000.

A França, on hi ha vigent un toc de queda des de les 18:00 hores, les autoritats han començat a preparar a la població, des dels mitjans de comunicació, per a la possibilitat d'un nou confinament per a frenar la propagació de la Covid-19. El tercer després dels de març i octubre.

Alemanya vol reduir els vols internacionals

Berlín continua explorant mecanisme per a aturar la pandèmia. Després de prorrogar les restriccions aprovades abans de Nadal el govern d'Angela Merkel estudia ara reduir a “quasi zero” els vols internacionals i restringir al màxim els viatges no essencials. “El perill derivat de les múltiples mutacions ens obliga a considerar mesures dràstiques”, explicava el ministre de l'Interior alemany, Horst Seehofer.