Caracas acusa els Estats Units de tractar de provocar un alçament militar a Veneçuela

El Ministeri d’Afers Exteriors veneçolà respon a les sancions dels EUA contra els seus alts comandaments militars.

Guaidó saluda els veneçolans residents a Buenos Aires (Efe)
Guaidó saluda els veneçolans residents a Buenos Aires (Efe)

El Departament del Tresor dels Estats Units (EUA) ha posat en marxa sancions econòmiques contra sis alts comandaments de l’exèrcit bolivarià de Veneçuela, al mateix temps que el Departament d’Estat nord-americà ha revocat els visats de 49 persones considerades aliades de Nicolás Maduro. La mesura arriba als familiars d’aquestes persones.

En una intervenció davant l’Organització d’Estats Americans, la representació dels Estats Units ha justificat les noves sancions pel que qualifiquen de "despiadada barbàrie" desplegada contra els que participaren en l’intent, dissabte passat, de passar ajuda humanitària a Veneçuela.

El govern de Nicolàs Maduro considera les noves sancions "com a part de la fracassada estratègia de Washington de propiciar i provocar un alçament contra el govern constitucional", segons un comunicat difós aquest dissabte pel Ministeri d’Afers Exteriors de Maduro. Al comunicat també acusen els EUA d’"intents de suborn i d’amenaces directes" a militars veneçolans.

El govern veneçolà ja va qualificar l’ajuda que es volia passar des de Colòmbia i des de Brasil com un "cavall de Troia" portador de la ingerència internacional en el país caribeny.

Al seu torn, el líder de l’oposició i president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaidó, continua aquest cap de setmana el seu tour per alguns dels països sud-americans els governs dels quals li donen suport en la seua autoproclamació com a president encarregat.

El divendres 22 de febrer, contra la prohibició del govern de Maduro, Juan Guaidó va abandonar Veneçuela. Va aparéixer a Cúcuta, la ciutat colombiana on s’acumulava l’ajuda humanitària i va ser acollit pel president Ivan Duque. Després viatjà al Brasil, on va ser rebut per Jair Bolsonaro. Els següents països que visità foren Paraguai i l’Argentina. Els seus presidents, Mario Abdo Benítez  i Mauricio Macri, li han donat el seu suport. Macri el va rebre, fins i tot, amb honors de cap d’Estat. Durant el cap de setmana visita l’Equador de Lenin Moreno i el Perú de Martín Vizcarra.

Durant el seu periple, Guaidó ha acusat Cuba d’estar "exercint pressió" sobre els militars veneçolans per tal que no abandonen Maduro.

Al Perú s’acaba l’agenda coneguda. A Buenos Aires Guaidó va dir aquest divendres que tornaria "a Caracas, els pròxims dies". El moment de la tornada de Guaidó s’ha convertit en un nou test del procés. S’especula amb la possibilitat que Maduro ordene la detenció del líder de l’oposició per haver abandonat il·legalment el país. Observadors internacionals i partidaris de Guaidó consideren que, si l’opositor és detingut, s’obriria una nova fase, potser la definitiva, per a provocar la caiguda de Maduro.

En la part no activa en relació amb el suport a Guaidó, hi destaca Uruguai. El seu president, Tabaré Vázquez, ha proclamat que no és neutral en aquest conflicte. "No som neutrals, perquè quan va haver d’optar entre la pau i la guerra, vam optar per la pau", ha dit en un acte públic al seu país. "No som partidaris de la ingerència externa; els problemes de Veneçuela els han de resoldre els veneçolans".

També et pot interessar