El canvi climàtic fa desaparéixer els llacs de l'Àrtic
Un estudi que publica Nature Climate Change assenyala que l’Àrtic es calfa quatre vegades més ràpid que la resta del món
L'Àrtic es calfa quasi quatre vegades més ràpid que la resta del món. Això provoca l’ensulsiada de glaceres i la pèrdua d'hàbitats a un ritme rècord, una situació a la qual s'uneix un fenomen inesperat: els seus llacs s'estan assecant.
Un estudi que publica aquest dimarts la revista mensual Nature Climate Change assenyala que en els últims vint anys els llacs àrtics s'han reduït o assecat per complet en tota la regió panàrtica (nord del Canadà, Rússia, Groenlàndia, Escandinàvia i Alaska).
La disminució dels llacs suposa una sorpresa, perquè els científics consideraven que el canvi climàtic, al principi, ampliaria els llacs de la tundra a causa dels canvis en la superfície per la fosa del gel terrestre, i que finalment s'assecarien a mitjan segle XXI o del XXII. Els llacs suposen un element fonamental de l'ecosistema àrtic, en proporcionar una font d'aigua dolça per a les comunitats que hi viuen. A més, ocells migradors i criatures aquàtiques amenaçades d'extinció també depenen d’aquests hàbitats per a sobreviure.
La causa: la descongelació del permagel
La pèrdua d'aquests llacs, segons els autors de l'estudi, encapçalats per Elizabeth Webb, de la Universitat de Florida, pot tindre la seua causa en el permagel, el sòl congelat que cobreix l'Àrtic. L'equip ha teoritzat que la descongelació del permagel pot disminuir la superfície dels llacs en crear canals de drenatge i augmentar l'erosió del sòl cap a ells.
"Els nostres resultats suggereixen que el desglaç del permagel s'està produint fins i tot més ràpid" del que s'havia previst i indiquen que “la regió està probablement en una trajectòria cap a un major drenatge a escala de paisatge en el futur", ha destacat Webb.
La investigació apunta que l'increment de les precipitacions a la tardor provoca la degradació del permagel i el drenatge dels llacs. L'aigua de pluja transporta la calor al sòl i accelera el desglaç del permagel, que pot obrir canals subterranis que drenen la superfície.
El permagel àrtic és un magatzem natural de matèria orgànica conservada i de gasos que calfen el planeta, perquè emmagatzemen quasi dues vegades més carboni que l'atmosfera.
