El Banc Central turc injecta 6.000 milions de dòlars per a frenar la caiguda de la lira
La moneda es veu afectada per l’augment dels aranzels aplicats a l'acer i l'alumini turcs anunciat pels EUA.
El Banc Central de Turquia (TCMB) ha anunciat la injecció de 6.000 milions de dòlars en el sistema financer del país per a garantir la liquiditat dels bancs i detindre la caiguda de la lira turca davant el dòlar.
El TCMB ha explicat que redueix el límit de la reserva de divises permés als bancs turcs per a retirar lires del mercat, donar liquiditat al sistema i estabilitzar el valor de la moneda turca.
D'altra banda, l'Agència de Regulació i Supervisió Bancària ha anunciat que limitarà les transaccions dels bancs turcs amb inversors estrangers al 50% del capital i que la taxa es calcularà de manera diària.
Pla d’acció del govern turc
El ministre de finances de Turquia, Berat Albayrak, ha assegurat que la caiguda de la moneda és producte d'un "atac clar" dels Estats Units contra el país. Així mateix, ha avançat que el govern turc anunciarà aquest dilluns un pla d'acció per a frenar la caiguda de la moneda.
El ministre ha negat la intenció de convertir en lires els depòsits en moneda estrangera i ha tornat a descriure la forta caiguda de la moneda com un "atac" des de l'estranger.
En opinió dels analistes, la caiguda de la lira, que ha perdut un 25% des del començament del mes –i prop del 40% des de l’inici d’any–, es deu, en part, a les tensions diplomàtiques amb els Estats Units.
Pujada d’aranzels aplicats a l’acer i l’alumini
Divendres passat el govern nord-americà va colpejar l'afeblida economia turca amb l’anunci d’una pujada d'aranzels sobre l'acer i alumini d'aquest país fins al 50% i el 20%, respectivament.
Les relacions entre Washington i Ankara no viuen el millor moment, després que el govern dels Estats Units va anunciar la imposició de sancions econòmiques contra els ministres turcs de Justícia, Abdülhamit Gül, i de l'Interior, Suleyman Soylu, pel seu paper en l'arrest a Turquia del pastor protestant nord-americà Andrew Brunson.
La fiscalia turca demana fins a 20 anys de presó per al religiós perquè considera que té llaços amb el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerrilla secessionista kurda de Turquia, i que està vinculat també amb la xarxa del predicador islamista Fethullah Gülen, exiliat a EUA i a qui Ankara atribueix el fracassat colp d'estat del 2016.
Trump va qualificar de "vergonya total" que Turquia no haja alliberat ja Brunson, que, al seu parer, "fa massa temps que és un ostatge".
Aquesta situació sembla que ha sigut el detonant de la tensió en una relació que ja estava marcada per les discrepàncies sobre el suport dels Estats Units a les milícies kurdes a Síria en la lluita contra el grup Estat Islàmic, una qüestió que Erdogan ha criticat obertament diverses vegades, entre altres qüestions.
Per la seua banda, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha advertit els Estats Units que si bé fins ara no ha tingut intenció de danyar el seu soci, no dubtarà a respondre amb la mateixa moneda si Washington manté la seua actitud hostil.
