Els astronautes de l'Artemis II destaquen la seua unió i l'estima per la Terra
Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen han fet la primera roda de premsa després de tornar sans i estalvis de la seua històrica missió
Els astronautes de l'Artemis II han fet este dissabte les primeres declaracions després de tornar sans i estalvis de la seua històrica missió, en un acte a Houston on han destacat la seua unió i estima per la Terra, entre una pluja d'aplaudiments.
Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen s'han presentat en una roda de premsa per a celebrar la tornada al Johnson Space Center de la NASA, a Houston, i han compartit les seues sensacions, clarament emocionats i reflectint la bona sintonia. "Estem units per sempre. Ningú ací baix sabrà mai el que tots quatre hem passat. I ha sigut la cosa més especial que passarà mai en la meua vida", va dir Wiseman dirigint-se als companys i recordant que, "fa 24 hores, la Terra era així de gran a la finestra".
"Estar a més de 200.000 milles (321.869 quilòmetres) de casa, abans del llançament, se sent com el somni més gran en la Terra i, quan estàs ací fora, només vols tornar amb la família i els amics. És especial ser humà, i és especial estar en el planeta Terra. Gràcies", ha expressat.
Glover, per la seua part, ha assegurat que no ha "processat" els deu dies de viatge que ha passat al voltant de la Lluna i ha donat les gràcies a Déu, a les seues famílies i a l'agència espacial, a la qual va agrair que mantinga intactes les seues "qualitats" malgrat el canvi de lideratge. "Vull donar les gràcies a Déu en públic, i tornar a donar les gràcies a Déu, perquè és més gran que el repte d'intentar descriure el que hem passat, la gratitud per vore el que vam vore, fer el que vam fer, i estar amb qui vaig estar... És massa gran per a estar simplement en un cos", va dir.
L'ha seguit Koch, que ha reflexionat sobre el que és una tripulació: "Un grup que hi està ficat en tot el temps, que, passe el que passe, rema a l'uníson en cada minut amb el mateix propòsit, que està disposat a sacrificar-se en silenci els uns pels altres". L'astronauta ha protagonitzat un dels moments més emotius en quedar-se sense paraules després de recordar que el que més li "va impactar" no va ser vore la "diminuta Terra", "sinó tota la negror que l'envoltava". "La Terra era simplement este bot salvavides que penjava, impertorbable, en l'univers", ha dit, abans de quedar-se amb la mirada perduda, i ha conclòs: "Planeta Terra, vostés són una tripulació".
El canadenc Hansen, que ha tingut l'últim torn, ha apuntat a l'"experiència humana" com a part de la missió, al compromís de la tripulació per viure amb "alegria" i al seu "amor" per "contribuir" al treball, i després s'ha reunit amb els companys i ha donat un missatge final al públic. "Els suggeriria que, quan miren cap ací dalt, no ens vegen a nosaltres. Nosaltres som un espill que els reflectix a vostés. Si els agrada el que veuen, llavors miren un poc més endins. Estos són vostés", ha assegurat.
Abans de tancar-se l'acte, Wiseman ha tornat a agafar el micròfon i, després de lloar l'administrador de la NASA, Jared Isaacman, ha convidat la sala repleta de col·legues a "estar enllestida" per a continuar construint la història espacial després d'Artemis II. "Vostés hi aniran i nosaltres estarem ací secundant-los en cada pas del camí, de totes les formes possibles", ha conclòs.
