Andy Burnham es convertix en líder laborista al tercer intent i dilluns substituirà Starmer com a primer ministre del Regne Unit

El veterà polític britànic Andy Burnham ha complit este divendres la seua ambició de convertir-se en líder del Partit Laborista, després de dos intents fallits el 2010 i el 2015. Com a nou dirigent del partit, dilluns serà nomenat primer ministre del Regne Unit en substitució de Keir Starmer.

Burnham assoleix així el lideratge al tercer intent i ho fa sense necessitat de passar per les urnes: en ser l'únic aspirant, va ser proclamat sense votació interna. Així i tot, heretarà la majoria absoluta que el laborisme va obtindre en les eleccions generals del 2024. Amb tot, l'exalcalde de Manchester, que va tornar al Parlament després de guanyar un escó en una elecció parcial el 18 de juny, compta amb un ampli suport entre els diputats laboristes, després que 379 dels 403 integrants del seu grup parlamentari avalaren la seua candidatura. L'atenció se centra ara en com configurarà el seu Govern i en les prioritats que marcaran el seu mandat, amb la descentralització del poder com a eix del seu projecte polític.

Carrera de fons

Burnham, de 56 anys, ja va ser diputat entre el 2001 i el 2017, any en què va deixar la Cambra dels Comuns per a convertir-se en alcalde del Gran Manchester, després de guanyar els primers comicis per a eixe lloc a la ciutat del nord d'Anglaterra, que va ocupar fins fa un mes. Com a jove parlamentari, va participar en els governs dels primers ministres Tony Blair i Gordon Brown, amb qui va ser ministre de Cultura i Sanitat. Així doncs, el seu debut governamental va estar marcat per la doctrina del Nou Laborisme, que buscava combinar liberalisme econòmic amb objectius de justícia social.

Va ser després de la renúncia de Brown per la seua derrota electoral en 2010 quan es va postular per primera vegada al lideratge laborista. Burnham va acabar aleshores en quarta posició en una contesa que va guanyar Ed Miliband, actual ministre d'Energia. Després de la dimissió de Miliband arran d'una altra desfeta a les urnes, va tornar a presentar-se en 2015, però esta vegada qui es va imposar va ser l'esquerrà Jeremy Corbyn amb el 59,5 % dels vots en primera volta, mentre que ell va quedar segon amb al voltant del 19 %.

Tot i que va passar un temps en l'equip d'oposició de Corbyn, Burnham es va allunyar de la política nacional i va ser triat dos vegades alcalde de Manchester, on es va guanyar el sobrenom de 'rei del Nord' per la seua defensa d'una major autonomia i finançament per a la regió anglesa, especialment durant la pandèmia. Els seus anys com a figura del Nou Laborisme, combinats amb la seua posterior col·laboració amb Corbyn, li valgueren una certa fama d'indefinició política.

Qué planteja com a Primer Ministre

En el seu primer gran discurs després d'anunciar la seua candidatura, Burnham va proposar traslladar part de l'activitat governamental de Londres a Manchester i va propugnar la creació d'un 'número 10 del nord', en referència a la residència oficial del primer ministre a Downing Street.

En l'economia, va avançar una línia de major intervenció estatal en sectors clau, encara que es va comprometre a respectar les regles fiscals vigents, que establixen que l'Estat només pot endeutar-se per a inversió i no per a despesa corrent.

En política exterior, Burnham dona suport a la continuïtat de l'ajuda militar i financera a Ucraïna; sobre Gaza —un dels temes més divisius per al laborisme—, va criticar la "natura desproporcionada" de l'ofensiva israeliana, tot i que va evitar qualificar-la de genocidi.