La crema de superfície forestal deixa pèrdues milionàries en les empreses dedicades al suro a la serra d'Espadà
A Artana, on han cremat unes 2.700 hectàrees de bosc, hi ha diverses empreses que tenen en les sureres el seu negoci
Artana, el municipi que més superfície forestal ha perdut amb l’incendi, unes 2.700 hectàrees de les més de 3.000 que les flames han convertit en cendra al terme municipal, ha perdut no sols massa forestal, també patrimoni ambiental i, sobretot, mitjans de vida. En este municipi de la Plana Baixa hi ha diverses empreses que tenen en les sureres el seu negoci.
Una és Espadán Corks, que fabricant de taps per a vi, ha perdut una tercera part dels arbres. “El nostre és l’únic tap ecològic que es fa al món”, explica a À Punt Adolfo Miravet, enginyer forestal i propietari d’esta empresa.
El foc dels últims dies, que ha calcinat el 12 del parc natural de la Serra d’Espadà, ha deixat pèrdues milionàries en un sector ressentit, des de fa anys, i que fa molt de temps que lluita per a sobreviure.
Des de Corchos Galindo, a Eslida, encara miren l'entorn amb la por al cos. “Si el foc passava esta muntanya, ja el teníem damunt”, argumentava Aitor Galindo. “Ara el suro cremat, si no es trau, no pot eixir-ne nou. El 80% del suro està cremat”, afirma son pare.
La surera es regenera ràpidament. Més lent és obtindre un suro de qualitat comercial. "Si plantem un arbre, la primera capa que es trau, que serien cap als quaranta anys, no servix", explica el veterà surer.
Este matí, a Onda, el conseller d'Agricultura recordava les ajudes d'emergència. "En el cas del suro, 1.500 euros per hectàrea", ha explicat Miguel Barrachina. Una ajuda que estes empreses familiars valoren, però en demanen més. "Necessitem ajudes per al manteniment i la millora forestal per a eixe suro cremat, per al suro que vindrà als deu i als quinze anys. I esperem que d'ací a quaranta anys tinguem un suro de calibre i tornar a fer taps de la màxima qualitat", expliquen.
A Eslida i Artana tardarem temps a vore de nou esta activitat. L'incendi colpeja un sector econòmic que, a més, té valor simbòlic determinant per a les comarques de la serra d'Espadà.
