Cap a una cinquena pròrroga dels ERTO

Les reunions entre el govern espanyol i els agents socials es reprenen aquest divendres

Imatge d'arxiu d'una reunió de negociació entre govern espanyol, sindicats i empresariat
Imatge d'arxiu d'una reunió de negociació entre el govern espanyol, els sindicats i l'empresariat / À Punt NTC

Les reunions entre el govern espanyol i els agents socials per a tractar d'acordar una extensió de l'esquema de protecció dels expedients de regulació temporal d’ocupació a causa de la crisi sanitària fins al 30 de setembre es reprenen aquest divendres. L’acord pels ERTO venç el 31 de maig i encara que no hi ha un pacte ferm sobre la taula per les discrepàncies sobre mantindre o no les exoneracions en les cotitzacions socials del sistema actual.

UGT, CCOO i la CEOE han fet front comú per a demanar al Ministeri de Treball que la pròrroga dels ERTO, la cinquena des de l’inici de la pandèmia per la Covid, es faça en les mateixes condicions que han estat vigents fins a l’actualitat. 

Aquesta opció convenç la ministra Yolanda Díaz, que ha assegurat que “el que funciona bé no ha de canviar-se”. Sobre el manteniment o no de les exoneracions en les cotitzacions socials del sistema actual, ha afirmat que aquesta no és una qüestió que depenga del seu Ministeri. 

Front comú dels sindicats

L’ajornament dels expedients de regulació d’ocupació va centrar el 43 congrés d’UGT celebrat a València el passat dimarts. El secretari general del sindicat, Pepe Álvarez, va insistir que volen una pròrroga “exactament igual” que l’actual i va advertir que UGT no entrarà en una negociació per a canviar les condicions. "Obrir una negociació és estèril, no ens porta a cap lloc (...) i no jugarem la pròrroga perquè no jugarem el partit", ha apuntat.

Recorrent al mateix símil, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha demanat que l'extensió ha de fer-se, com en les pròrrogues dels partits, amb "les mateixes regles i la mateixa pilota".

Des de CCOO, el seu secretari general, Unai Sordo, ha defensat la unitat d'acció sindical que ha permés traure acords decisius, com el dels ERTO, salvaguardant milions de llocs de treball.

Les empreses destrueixen més de 45.000 llocs de treball 

Els acomiadaments col·lectius anunciats des que va esclatar la pandèmia a Espanya, al març de 2020, afecten ja més de 45.000 treballadors, malgrat que encara hi ha vora 600.000 empleats sotmesos a ERTO, que caldrà veure com es resolen.

La crisi provocada pel coronavirus, que al principi es va traduir principalment en ERTO (arribant a afectar més de 3,6 milions de persones) ha anat derivant també en una onada de plans "d’ajustos" de plantilla. Ara per ara, més de 130 empreses han anunciat reduccions de plantilla que afecten més de 45.000 treballadors en els catorze mesos que han transcorregut.

La Generalitat concedeix les primeres ajudes als treballadors afectats per ERTO

La Conselleria d'Economia Sostenible ha concedit les primeres ajudes directes a 1.496 persones treballadores afectades per un ERTO derivat de les restriccions de mobilitat i activitat davant de l'agreujament de la crisi sanitària per la pandèmia durant els mesos de gener i febrer. L'import total d'aquestes primeres ajudes ascendeix a 448.000 euros.

La quantia es distribueix de la següent forma: un màxim de 300 euros per persona en el cas que hagen sigut perceptores de prestació associada a ERTO per Covid-19 en els mesos de gener i febrer; o un màxim de 150,00 euros per persona en el cas que hagen sigut perceptors de prestació associada a ERTO durant el mes de gener o febrer.

També et pot interessar

stats