Triar bé el supermercat pot suposar un estalvi de 861 euros a l'any

El coronavirus encareix la cistella de la compra un 2,8%, segons l'informe de l'OCU, que mostra els establiments més cars i barats.

De les quatre ciutats valencianes on s'ha realitzat l'estudi, Castelló és on es pot estalviar més

En temps de crisi, és més necessari que mai mirar on comprem i més quan l'impacte del coronavirus s'ha deixat notar en els preus dels supermercats, que han pujat de mitjana en l'últim any un 2,8%. El 64% dels productes que componen la cistella de la compra (alimentació i drogueria) s'han encarit. Segons l'estudi anual de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), un valencià pot estalviar 861 euros a l'any en la cistella de la compra en funció del supermercat on compre.

L'estudi ha analitzat 143.313 preus de 1.062 supermercats, hipermercats i botigues de descompte repartides per 65 ciutats espanyoles, a més d'internet. L'informe estima una despesa per llar en la cistella de la compra d'uns 5.150 euros anuals i reflecteix que de mitjana es pot estalviar fins a un 20% en funció de l'establiment triat.

De les quatre ciutats valencianes on s'ha realitzat l'estudi, Castelló és on es pot estalviar més (977 euros), seguit de València (914), Alacant (861) i Elx (691). En el conjunt de l'Estat, és possible estalviar de mitjana 971 euros a l'any triant el supermercat més barat. Les diferències entre ciutats són importants: l'estalvi màxim possible varia entre els 247 euros de Conca i els 3.226 euros de Madrid, on hi ha una oferta diversificada.

L'estudi permet conéixer quins són els supermercats més cars i més barats i per a això comparen una cistella de la compra composta de 229 productes, que inclouen aliments frescos, envasats, productes d'higiene i de drogueria, tant de marca de fabricant com de marca blanca. Els productes frescos són els que més pugen, fins al 4%, i ho han fet especialment les fruites i verdures. L'alimentació envasada de marca blanca és l'única que ha baixat, un 0,3%, enfront de la de marca de fabricant, que ha pujat un 2%.

El supemercats més cars i més barats

Eroski Center, Supersol i Mercadona són les cadenes que més han pujat els preus, amb repunts superiors al 3,5%. En el costat contrari se situen Carrefour i els seus supermercats Carrefour Market, que són els únics que han abaixat lleument els preus.

Alcampo es manté com la cadena nacional més barata al costat de Supeco (propietat també del grup Carrefour), mentre que Ulabox és la més cara. A escala regional, Plus Fresc i Condis són les més cares, i Tifer i Cash Fresh, les més econòmiques. Les cadenes locals més barates són Dani i Economy Cash, mentre que les més cares, són Sánchez Romero i Sorli Discau.

De nou el 2020, l'hipermercat Alcampo de Coia, a Vigo, és l'establiment més barat en l'àmbit nacional i, novament, dos Sánchez Romero de Madrid són els més cars. A la Comunitat Valenciana l'establiment més barat dels visitats per OCU és el supermercat Economy Cash del carrer de Tomàs Montañana, a València. Per contra, el supermercat d'El Corte Inglés del passeig de Morella de Castelló de la Plana és el més car.

Quina és la ciutat més barata?

L'estudi diu que Jerez de la Frontera, Terol, Zamora i Ciudad Real són les ciutats on es pot comprar més barat. Per contra, Las Palmas de Gran Canaria, Palma i Barcelona són les ciutats més cares. A la Comunitat Valenciana, Castelló és la ciutat més barata, amb un índex 104, seguida de la resta de ciutats, Elx, Alacant i València, que tenen el mateix índex (105).

Per comunitats autònomes, Castella i Lleó, Múrcia, Extremadura, Astúries, Galícia i Andalusia són les més barates, mentre que Catalunya, el País Basc, les Illes Canàries i les Balears són les més cares. La Comunitat Valenciana és la setena regió més més barata d'Espanya.

Canvi d'hàbits en els consumidors: menys vegades i més quantitat

L'OCU adverteix que l'impacte del coronavirus s'està notant en els supermercats, amb un canvi d'hàbits en els consumidors que compren menys vegades, però més quantitat. A més, adquireixen més productes que ara no consumeixen fora de la llar i molts més a través d'internet. Però la principal repercussió està en la pujada de preus, molt per damunt d'un IPC que actualment està en termes negatius.

També et pot interessar

stats