El Suprem revisarà la decisió sobre a qui correspon pagar l'impost sobre hipoteques

El Consell estudia la situació en espera que el Suprem fixe el criteri jurisprudencial.

El Suprem revisarà la decisió sobre a qui correspon pagar l\'impost sobre hipoteques
El Suprem revisarà la decisió sobre a qui correspon pagar l'impost sobre hipoteques

El Tribunal Suprem revisarà si continua aplicant el seu criteri segons el qual les entitats bancàries són les encarregades d'abonar l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària i no els clients. Per tant, ha acordat paralitzar amb caràcter urgent tots els recursos plantejats sobre aquest tema.

El president de la sala tercera de l'alt tribunal, Luis María Díez-Picazo, ha explicat que aquesta decisió s'ha adoptat tenint en compte el "gir radical" en la jurisprudència i en l’"enorme repercussió econòmica i social" d'una decisió que atribuïa aquest gravamen a les entitats per ser les interessades en l'operació.

Segons han informat fonts jurídiques, la paralització no implica la suspensió de la recent doctrina, que continuarà sent la vigent fins que el ple, compost per 31 jutges, es reunisca. D'aquesta trobada, prevista per als pròxims dies, dependrà la futura resolució de la resta de recursos de cassació.

En la seua recent sentència, els magistrats de la sala contenciosa administrativa acordaven atribuir el pagament del gravamen als bancs i no al client, ja que són els interessats a disposar de l'acció executiva i privilegiada que deriva de la hipoteca.

D'aquesta manera modificava la seua jurisprudència anterior, segons la qual era l'usuari o consumidor qui havia de fer front a aquest impost, que per a una hipoteca mitjana de 150.000 euros comportaria un import pròxim a 1.500 euros.

No obstant això, el canvi no va disposar de la unanimitat de la sala, ja que va comptar amb el vot particular del magistrat Dimitry Berberoff.

Si bé encara es desconeix si la sentència s'aplica amb caràcter totalment retroactiu des de l'entrada en vigor del reial decret que implantava els actes jurídics documentats, en 1995, les noves regles hipotecàries podrien suposar un gran impacte per als bancs. De fet, només entre juliol de 2014 i el mateix mes d'enguany van participar en prop d'1,5 milions de préstecs hipotecaris per a la compra de tot tipus de finques.

L'import d'aquestes operacions es va acostar als 190.000 milions d'euros, de manera que atés que el gravamen suposa entre el 0,5 % i l'1,5 % del total concedit, les entitats financeres podrien haver de desemborsar al voltant de 1.900 milions d'euros. 

El Consell estudia la situació

La Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic està analitzant la situació jurídica entorn de l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats, a l'espera que el Tribunal Suprem fixe definitivament el criteri jurisprudencial a aplicar respecte al pagament d'aquest tribut en les escriptures públiques de préstecs amb garantia hipotecària.

La prioritat del Govern Valencià en aquest procés és "vetlar i garantir els interessos dels valencians", atés que aquest impost constitueix un tribut cedit a les comunitats autònomes. Segons l’executiu, siga quina siga la decisió definitiva que s’adopte, per a la Generalitat “no tindria cost econòmic, ja que no es qüestiona el fet imposable ni la quantia".

També et pot interessar

stats