El Suprem avala descomptar de la jornada la pausa del café
Dona la raó a Galp perquè no compute com a temps de faena les eixides a fumar o esmorzar, un decisió que genera jurisprudència
La sala social del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Nacional que avalava la decisió, contra el recurs interpossat per la secció sindical de CCOO de les oficines de Madrid de la firma d'estacions de servei.
El Suprem dictamina que aquest temps no ha de computar com a jornada, perquè no s'havia aprovat en la regulació de les relacions laborals a l'empresa el fet que aquests descansos formaren part del temps efectiu de treball. La decisió dona base legal a altres companyies que vulguen aplicar el mateix criteri, ja que les sentències del Suprem generen jurisprudència.
CCOO havia elevat la denúncia com a reacció als canvis introduïts per l'empresa des de la implantació del registre obligatori de la jornada el 2019
Però l'alt tribunal també rebutja la resta de pretensions del sindicat, respecte dels comput d'hores extres (que no es tenen en compte si no hi ha aprovació directa d'un superior) i la consideració dels desplaçaments al lloc de treball dins de la jornada, sense estimar el temps de viatge. Contra aquestes demandes el Suprem ha aplicat el mateix raonament que sobre les pauses del café: no s'ha vulnerat res en termes laborals perquè no estava regulat abans del control horari.
