El sector agrari valencià fa força per a no ser “esclaus” de l’eficàcia del mercat

Representants del sector agrari han comparegut aquest dilluns a les Corts per a abordar la crisi que pateixen des de molt abans que esclatara la pandèmia, la solució de la qual passa per la sobirania alimentària europea i no ser “esclaus” de l’eficàcia del mercat. La comissió especial sobre la reconstrucció social, econòmica i sanitària estudia les actuacions que cal dur a terme de la mà de les principals agrupacions, i que entre altres qüestions busca frenar l’escalada de preus i l’abandó de la terra.

“Hem d’acabar amb el rumb suïcida del nostre sector agrari, la pèrdua de llocs de treball, l’increment insuportable de la mitjana d’edat i la crisi de preus en les creïlles, cebes, carn ovina i tants altres”, ha enumerat Cristóbal Aguado, president d’AVA-Asaja. A més, ha denunciat que el sector agroalimentari és una potència a escala nacional, “però els agricultors i ramaders valencians no es beneficien d’aquesta situació”. Per això, reclama, entre altres coses, un observatori de preus i un fons de compensació per als danys que provoca la fauna sobre els cultius.

Responsabilitzen d’aquesta situació els canvis de criteri de les ajudes de la PAC i les “pressions” de la política agrària europea que, segons la Unió de Llauradors i Ramaders, ha obligat a milers de persones que viuen de l’agricultura a desaparéixer. “Hem fet acords bilaterals amb països tercers sense exigir cap mena de reciprocitat amb els productes europeus”, ha retret el secretari general de la Unió, Carles Peris, que, a més, ha denunciat la importació de bacteris com ara la coneguda com la tristesa dels cítrics, el cotonet de Sud-àfrica o la xilel·la. “Demanem més presència pública i que les grans empreses multinacionals no acaparen el material vegetal, les noves patents de varietats i els productes fitosanitaris, perquè això crea una dependència extrema i perillosa”, ha expressat durant la compareixença.

Emili Villaescusa, president de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Concoval), ha reivindicat que el potencial de les cooperatives per a la reconstrucció és innegable. “Les dades facilitades per Labora sobre els ERTO durant l’estat d’alarma mostren un menor impacte sobre l’ocupació cooperativa, tenim una major capacitat de resistència i sacrifici”, ha destacat. Així mateix, ha sol·licitat l’impuls a la digitalització i que els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 han de ser el seu “llibre de capçalera”.

Tornar al camí de la sobirania alimentària

Els portaveus del gremi agrari i ramader han coincidit a demanar de tornar a la senda de la sobirania alimentària. “No podem cedir, l’alimentació europea s’ha de produir majoritàriament a Europa”, ha asseverat Aguado. A més, ha qüestionat que es puga garantir l’abastiment en temps de crisi, així com el preu i les condicions sanitàries. “Per què hem de renunciar a aquesta riquesa, quan l’alternativa és pitjor per a la ciutadania valenciana?”, s'ha qüestionat. L’impacte en els llocs de treball és clar: Peris ha recordat que, segons l’Enquesta de l’Estructura d’Explotacions Agràries de la Comunitat Valenciana, entre 1997 i 2016 han desaparegut 54.745 llauradors i ramaders, un 33% menys que els que encara aguanten a l’espera que milloren les seues condicions.

Les associacions veïnals demanen sumar-se al debat

D'altra banda, la Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana (Cave-Cova) ha demanat als grups de les Corts participar en la ronda de compareixences per al pacte valencià de reconstrucció després del coronavirus. El seu president, Juan Antonio Caballero, ha defensat tindre veu en aquesta etapa de reparació i adverteix que “la situació pot acabar sent terrorífica”, amb una societat sense cohesió i una part important en risc d’exclusió. Per a Cave-Cova, aquest fòrum és una oportunitat per a expressar l’opinió i aportar el seu “caràcter independent i transversal, amb un coneixement a fons dels barris”.

La Comunitat Valenciana, a la cua en finançament sanitari i capital humà

La valenciana és la quarta comunitat autònoma a la cua amb finançament sanitari per habitant. Segons ha retret el president del Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana (Cecova), Juan José Tirado, es destinen 1.400 euros per habitant davant els 1.700 que rep el País Basc. La situació encara és pitjor quant als recursos humans: la tercera posició començant per baix si s’atén la quantitat d’infermeres i infermers per cada 100.000 habitants, amb un total de 512 a les comarques valencianes davant els 560 de la mitjana espanyola.

“A més, hi hem de sumar la dramàtica i desastrosa situació de descoordinació entre administracions, i la falta d'equips de protecció individual i de material durant la crisi del coronavirus”, ha lamentat Tirado, situació que ha posat en dubte la fortalesa del sistema sanitari espanyol i ha emfatitzat la vàlua d’un capital humà precaritzat. “Tenim un sistema més orientat a curar que a cuidar, una situació insostenible davant el canvi demogràfic i l’increment de la cronicitat”, ha dit sobre la necessitat d’un canvi de paradigma.