Salari mínim de 1.000 euros: el Ministeri de Treball busca l'acord sense suport de la CEOE
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, seu amb els sindicats, a favor d'arribar a 1.000 euros mensuals, i la patronal, posicionada en contra de la proposta
El Ministeri de Treball i Economia Social es reuneix aquest dimecres a les 12:00 hores amb els agents socials –CCOO, UGT, CEOE i Cepyme– per tal de tancar un acord sobre el nou increment del salari mínim interprofessional per a l’any 2022.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha manifestat la voluntat d'apujar el sou a 1.000 euros bruts mensuals en catorze pagues i amb efecte retroactiu des de l'1 de gener passat. Això suposaria una pujada de 35 euros respecte dels 965 euros actuals.
Díaz ha assenyalat que apujar el salari mínim és una mesura que beneficia dos milions de treballadors. Ha assegurat que és una de les millors eines per a avançar en la igualtat" i ha reiterat la seua confiança en el diàleg social. "Els sindicats volen més i els empresaris volen menys, i jo faig equilibri entre totes les parts”, ha postil·lat la ministra.
Fonts de CCOO i la UGT han assenyalat que el govern ha plantejat "situar-se en la part mitjana de l'informe d'experts, en 996 euros" i que la seua petició exigeix arribar a 1.000 euros. CCOO ha advertit que, tant si s’arriba a un acord com si no, “dimecres les negociacions quedaran tancades”.
Per la seua banda, la CEOE ha manifestat el rebuig a aquesta proposta, després d’una reunió dimarts amb caràcter extraordinari. La negativa de la patronal implica que l'increment de l'SMI tornarà a ser fruit d'un acord bipartit entre el govern i els sindicats CCOO i UGT, com va succeir quan l'SMI va pujar de 950 a 965 euros al setembre de l’any passat.
En aquell acord es va establir el compromís que, mitjançant la "progressiva revisió" en 2022 i 2023, s'aconseguira el 60% del salari mitjà abans d'acabar la legislatura, tal com determina la Carta Social Europea, subscrita per Espanya i compromesa pel govern de coalició. Finalment, es van despenjar les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que entenien que no era el moment d'elevar el salari mínim, atés que l'economia espanyola estava en els inicis de la recuperació i la creació d'ocupació podria quedar danyada.
