El risc de col·lapse d'Evergrande, la major immobiliària xinesa, pot provocar una crisi financera global

Borses en roig per la possible insolvència de la companyia. Alguns analistes hi veuen una versió asiàtica de la crisi de Lehman Brothers

Una promoció de vivendes inacabada d'Evergrande a Luoyang
Una promoció inacabada d'Evergrande a Luoyang / Carlos García Rawlins (Reuters)

El risc de fallida del gegant asiàtic Evergrande, la immobiliària més gran de la Xina, ha posat en roig les principals borses del planeta. Les turbulències arrancaren al Hang Seng, l'índex borsari de Hong Kong en què cotitza l'empresa, que va caure un 3,3% aquest dilluns, i es projectaren a la resta de parquets. Wall Street (-1,78%), EuroStoxx 50 (-2,1%) o Ibex35 (-1,2%) aconseguiren moderar les caigudes a la fi de la sessió després d'una jornada a la baixa, arrossegades per la volatilitat dels bancs.

Hi ha un risc real d'insolvència que està castigant les entitats més exposades a Evergrande i a l'economia xinesa: el BBVA va liderar les pèrdues bancàries a Espanya, deixant-se el 7,48% del valor; així com les proveïdores d'acer ArcerlorMittal (-7,70%) i Acerinox (-3,96%) patiren el major càstig entre les companyies del selectiu espanyol.

Un Lehman Brothers xinés?

Evergrande és una empresa descomunal, de les anomenades sistèmiques, és a dir, massa gran per a caure a soles. Molts analistes veuen en aquesta crisi una versió asiàtica del col·lapse de Lehman Brothers, la gestora d'inversions nord-americana que va fer fallida per l'alta exposició a actius immobiliaris impossibles de cobrar, i que va arrossegar en la caiguda el sector financer. Les conseqüències, novament, són imprevisibles.

El hòlding xinés acumula un deute oficial de 305.000 milions de dòlars i està sent incapaç d'afrontar els interessos dels deutes elevant els risc de contagi al sistema financer.

En la base del problema hi ha una situació recurrent en les crisis immobiliàries. Des del seu naixement, el 1996, Evergrande es va beneficiar d'un creixement fortíssim gràcies a les necessitats d'habitatge generades per la massiva migració de la societat rural xinesa a les ciutats. Una progressió que va convertir el seu fundador, Xu Jiayin, en l'home més ric de la Xina. No obstant això, l'èxit del grup amagava un enorme deute per a sufragar tant la seua projecció immobiliària com l'expansió a altres sectors, cas dels serveis sanitaris, els vehicles elèctrics o fins i tot l'esportiu, aquest últim materialitzat en la compra del Guangzhou un dels principals equips de futbol de la Xina.

Un descens del 80% del valor borsari en un any

L'alentiment de les migracions i la racionalització de la compravenda d'habitatges a les ciutats xineses ha reduït les projeccions de creixement de la multinacional. Un canvi d'escenari a què el govern xinés va assestar el colp de gràcia a l'agost, amb una bateria de mesures per a augmentar dels controls al creixement del preu de l'habitatge, i limitar l'accés al crèdit i a la concentració de capital en el sector immobiliari, que representa el 7,5% del PIB.

Aquest dilluns Evergrande va perdre un 11% a la borsa, i va agreujar la tendència a la baixa de la companyia que s'ha deixat en l'últim any el 80% del valor borsari.

La setmana passada, els rumors de fallida es van tornar a disparar quan Evergrande va patir dues retallades en la qualificació de solvència de les agències Moody's i Fitch, que alertava d'un "alt risc d'impagament". Novament el fantasma de Lehman Brothers. Perquè de nou, bancs i empreses contenen la respiració, davant una crisi immobiliària i financera de conseqüències imprevisibles.

També et pot interessar