Quins pobles són els que més inverteixen en atenció social?

Una desena d’ajuntaments valencians, de localitats amb més de 20.000 habitants, van invertir menys de 45,75 euros per ciutadà en atenció social durant el 2019, l’últim any del qual es pot analitzar la inversió efectiva i la seua comparació amb l’exercici següent. Els directors de Serveis Socials d’Espanya qualifiquen aquesta inversió de “pobra” per a cobrir les necessitats de la ciutadania.

Tres d’aquestes localitats amb una despesa social per càpita inferior als 45,75 euros, són Requena, Montcada i Algemesí. Els tres municipis van dedicar una despesa tan sols uns cèntims inferior a aquesta xifra, però en el cas de Rojals o Villena, la diferència és substancial, van destinar vora 30 euros per veí per a cobrir les necessitats socials de tot el 2019. Més baixa resulta encara la inversió en serveis socials de Torrevella, és la més baixa de tots els pobles auditats a la Comunitat Valenciana: 24,16 euros.

Són algunes de les conclusions del rànquing que, des de fa quatre anys, elabora l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d’Espanya basant-se en les dades de liquidació del pressupost que les entitats locals presenten al Ministeri d’Hisenda i que poden consultar-se en l'Oficina Virtual per a la Coordinació Financera. Els responsables de Serveis Socials han estudiat els comptes de 384 ajuntaments de tot Espanya de més de 20.000 habitants que havien presentat la liquidació del pressupost a Hisenda fins al 30 de novembre de 2020.

Estudiant una sèrie de paràmetres, l’Associació Estatal de Directors de Serveis Socials d’Espanya estableix tres qualificacions per a valorar la inversió en acció social dels consistoris: “excel·lent”, “precària” i “pobra”. De la millor d’elles, l’“excel·lent”, tan sols un ajuntament valencià, el d’Alzira, ha obtingut la qualificació, mentre que sis pobles vam comptar amb una inversió “precària”, és a dir, una despesa de 45,74 a 50 euros per habitant, segons l’estudi de l’entitat estatal.

Cinc ajuntaments repeteixen amb les inversions més baixes

En canvi, el 2019 fins a deu ajuntaments van dedicar a despesa social una quantitat considerada com a “pobra”, de menys de 45,74 euros per ciutadà. La meitat d’aquests consistoris, els cinc que menys van invertir en serveis socials, ja havien obtingut aquesta qualificació en edicions anteriors de l’estudi. A més, la Comunitat Valencia és la segona autonomia amb més consistoris amb aquesta inversió, sols per darrere de Madrid.

Per què s’hi han establit els 45,74 euros de límit per a considerar que es tracta d’una despesa “pobra”? “Per analogia amb el que les estadístiques de la Unió Europea. Aquestes estadístiques estableixen la pobresa de les persones, en les que obtenen ingressos inferiors al 60% de la mitjana de la renda de les persones del país. Per tant, podem considerar igualment pobres en serveis socials als ajuntaments amb un pressupost inferior al 60% de la mitjana de la despesa dels Ajuntaments de més de 20.000 habitants”, expliquen des de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d’Espanya.

Amb una inversió major, encara que insuficient per a atendre les necessitats socials, segons el rànquing dels directors de Serveis Socials d’Espanya, hi ha sis municipis valencians, que van dedicar a aquesta comesa entre 50 i 45,74 euros per habitant. Dos d’ells, el Campello i Alboraia, apareixen per primera vegada amb la qualificació d’inversió “precària”, mentre que Altea, Crevillent, Borriana i Bétera ja havien aparegut en aquesta categoria durant alguna de les quatre edicions anteriors d’aquest estudi.

Contràriament a tots aquests municipis, l’única població mitjana que pot servir d’exemple per a establir polítiques d’acció social és Alzira. No sols perquè el 2019 va invertir en despesa social més de 113 euros per habitant, sinó perquè el 2020 va pressupostar més diners dels que va invertir de manera efectiva en 2019 en aquesta matèria (criteri d’increment econòmic) i perquè la despesa de 2019 va ser, almenys, d’un 10% del pressupost total no financer del consistori (criteri d’esforç inversor).

Dénia, Carcaixent o Quart de Poblet també inverteixen més de 100 euros

Manuel Fuentes, coordinador d’aquest estudi, explica a À Punt que a la Comunitat Valenciana hi ha diversos ajuntaments, com ara Dénia, Carcaixent, Cullera, Quart de Poblet o la Nucia, que van invertir durant el 2019 més de cent euros per habitant, però no complien un o els dos dels altres criteris (el d’increment econòmic o el d’esforç inversor) per a atorgar la qualificació d’”excel·lent”.

Així mateix, Fuentes destacava que, a pesar que l’anàlisi ha posat de manifest que la inversió social d’alguns ajuntaments és “precària” o “pobra”, els ajuntaments que apareixen en alguna de les categories del rànquing han complit amb la transparència financera, perquè no sols han presentat la liquidació del pressupost de 2019, sinó que a més ho han fet al llarg de 2020. Molts consistoris han quedat exclosos d’aquest estudi perquè encara tenen pendent la liquidació del pressupost d’exercicis anteriors al 2019, argumentava el portaveu de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d’Espanya.