Parra reconeix haver participat en concedir préstecs que van causar un forat de 93 milions al Banc de València
L’acusen de manipular els procediments interns de l’entitat per a afavorir i concedir préstecs a un grup d'empreses.
L'exconseller delegat del Banc de València, Domingo Parra, reconeix la seua participació en la concessió dels préstecs a l'empresari Bautista Soler que van causar un forat en l'entitat de 93 milions d'euros. Ho ha anunciat el seu advocat en la primera sessió del juí que se celebra des d'aquest dilluns a l'Audiència Nacional.
Parra, que declararà demà, també ha abonat al FROB 100 mil euros, una ínfima part dels 93 milions que li demanen d'indemnització. L'exconseller delegat del Banc de València s'enfronta a més, a una pena de presó de 4 anys per un delicte d'administració deslleial.
L'Audiència Nacional jutja des d'aquest dilluns l'exconseller delegat de Banc de València per administració deslleial. L’acusen de manipular els procediments interns de l’entitat per a afavorir i concedir préstecs a un grup d'empreses que va causar un forat econòmic de més de 93 milions d'euros al banc.
Parra ja va ser condemnat recentment per l'Audiència Nacional a quatre anys de presó per causar un forat de 198 milions d'euros a l'entitat financera. Ara la Fiscalia Anticorrupció demana per a ell quatre anys més pel delicte continuat d'administració deslleial.
Així mateix, reclama una indemnització d'uns 94 milions d'euros per al Fons de Reestructuració Bancària (FROB), que va injectar 4.500 milions d'euros públics per a sanejar l'entitat, hui integrada en CaixaBank.
En el banc dels acusats s'asseuen també els empresaris Bautista Soler, María Victoria Soler i Vicente Fons, per als quals el Ministeri Públic també demana quatre anys de presó com a cooperadors del mateix delicte; i Rafael Ruiz-Jarabo, per al qual exigeix tres anys de presó.
En aquesta ocasió es tracta de l'operació de finançament desenvolupat entre gener i març de 2007 a les empreses del denominat Grup Soler per l'import de 312 milions d'euros perquè la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) poguera adquirir una participació en Metrovacesa.